Preocupació per l’augment de la vespa asiàtica a Tarragona: «És impossible erradicar-la»

La presència de la vespa asiàtica (Vespa velutina) ha augmentat la seva presència a la demarcació de Tarragona durant els darrers anys, constituint una seriosa amenaça tant per a la seguretat de les persones com per a l’equilibri dels ecosistemes. L’especialista en control d’aquesta espècie invasora, Rubén Alcázar, ha explicat al Diari Més els riscos associats a la seva proliferació.

"El principal perill per a les persones són les picadures, que poden causar xocs anafilàctics. Com indiquen els titulars, hi ha persones que moren per múltiples picadures", explica Alcázar. Però més enllà del risc directe per als humans, aquest insecte representa un problema per a la biodiversitat, especialment per als apicultors, ja que "col·lapsa ruscs en massa, depreda als pol·linitzadors i provoca repercussions molt significatives".

Les conseqüències d’aquesta invasió són alarmants per al sector primari. "Si no hi ha pol·linitzadors, la producció de fruita i aliments cau en picat. No aporta res positiu en cap àmbit", adverteix l’expert, qui també assenyala que l’impacte és especialment greu per a l’agricultura i l’apicultura, sectors fonamentals per a l’economia rural espanyola.

Cicle vital i característiques que la fan perillosa

"El cicle vital de la vespa regna comença entre tardor i hivern. Els nius es fan grans i generen més reines que, quan arriba el fred, hibernen", explica Alcázar. A la primavera, les reines solitàries comencen a construir nius embrionaris amb els seus primers seguicis d’obreres. Posteriorment es forma el niu primari i, a l’estiu, neixen els nius secundaris, que són els més grans.

Un aspecte crític que destaca l’especialista és que els nius aparentment buits a l’hivern representen un perill ocult, ja que "estan carregats de larves que necessiten molt aliment i dels que sortiran moltíssimes reines el següent estiu", multiplicant el problema per a 2026.

La perillositat de la vespa asiàtica davant les autòctones rau en diversos factors. Encara que el verí és similar, la seva gran mida permet injectar molta més quantitat. "Tres o quatre picadures de velutines poden equivaler a 20 o 30 d’una vespa local", afirma Alcázar.

A més, el seu comportament és molt més agressiu: "decapiten les vespes normals i es mengen el seu abdomen per obtenir proteïna. Un sol niu pot depredar milers d’abelles i tots els insectes pol·linitzadors de l’entorn natural".

Sistema de defensa i riscos per a la població

Un dels aspectes més preocupants és el seu sistema de defensa. Segons explica Alcázar, quan es toca un niu, les vespes marquen amb hormones a qui consideren una amenaça, provocant un atac massiu. "Pots córrer, però serà un atac massiu de vespes. El perill és que et marquin", adverteix.

Per a una persona sana, una o dues picadures causaran inflamació i picor, però per a persones grans, al·lèrgiques o nens, el risc pot ser letal. "Només un 3% de la població sap que és al·lèrgica, allà es troba el veritable perill", recalca l’expert, qui recomana contactar immediatament amb les autoritats locals o professionals especialitzats davant de la detecció d’un niu.

L’expansió d’aquesta espècie per tot Espanya ha estat imparable des de la seva arribada. La colonització de nous territoris és especialment explosiva en els primers anys, quan no tenen competència. "El segon any ja podem tenir uns nou o deu nius propers", assenyala Alcázar, qui critica la lentitud de resposta d’algunes administracions: "quan hi ha un niu, s’avisa unes deu vegades fins que s’actua, i això és inacceptable".

Responsabilitats i protocol d’actuació

Quant a la responsabilitat sobre els nius, Alcázar aclareix que depèn d’on es trobin. "Si el niu és en una finca privada, la responsabilitat és del propietari", explica. L’important és fer arribar la detecció del niu al titular, encara que moltes vegades desconeixen la seva presència. Si es tracta d’un espai públic amb risc per a les persones, s’ha de contactar al 112, policia o serveis municipals per delimitar la zona.

De cara al futur, l’expert preveu que "les actuacions seran més ràpides, però hem d’aprendre a conviure amb aquesta espècie". Alcázar insisteix que, encara que és impossible erradicar-la completament, sí que existeixen mesures per reduir significativament la seva presència. "De cara a la primavera de 2026 tenim mètodes de control selectius. Una reina capturada equival a milers de vespes i molts nius evitats".

L’especialista lamenta la falta d’informació generalitzada sobre el tema: "La gent sap que poden picar, però no que l’apicultura està sentenciada i les abelles en perill d’extinció. Aquesta informació no arriba prou a la societat". Per això, considera fonamental l’educació ciutadana sobre com actuar i quins mètodes utilitzar per contribuir al control d’aquesta espècie.

Iniciatives de control i prevenció

Rubén Alcázar forma part de l’associació Molí del Fort, ubicada a Farena, una entitat dedicada a la conservació de la biodiversitat. Amb poc més de vint membres, treballen en el gran desafiament que representen les espècies exòtiques invasores, amb especial atenció a la vespa asiàtica.

A diferència del seu enfocament amb les vespes asiàtiques, l’associació només retira nius de vespes autòctones quan representen un perill directe. "Normalment no fem serveis per a vespes normals perquè no és necessari. Les vespes autòctones tenen una important funció ecològica com a controladores de plagues al medi natural, i no hem d’eliminar-les. Però el cas de la vespa asiàtica és diferent", indica Alcázar.

Els experts preveuen que per a finals de 2025, si no s’intensifiquen les mesures de control, la presència de la vespa asiàtica podria augmentar un 30% a les zones ja afectades i estendre’s a noves regions del territori, la qual cosa intensificaria els problemes per a la biodiversitat i el sector agrícola.