Comença el conclave: els cardenals electors es tanquen a la Capella Sixtina per escollir nou Papa

Els 133 cardenals que tenen la tasca d'escollir al pròxim papa ja estan tancats a la Capella Sixtina. Tal com estava previst, el conclave ha començat puntualment a primera hora de la tarda amb l'arribada dels electors abillats amb un vestit vermell que recorda als màrtirs del cristianisme. Abans de tancar-se, els cardenals han fet en una processó solemne mentre entonaven un lletania encomanant-se als principals sants de l'Església catòlica perquè els inspirin en l'elecció del pontífex que ha de succeir Francesc. Aquesta mateixa tarda hi haurà una primera fumata a la plaça Sant Pere del Vaticà, on al migdia ja hi havia centenars de fidels i curiosos, així com un enorme desplegament policial i de mitjans de comunicació de tot el món.

Tot i ser un procediment eclesial, l'elecció de cada papa converteix el Vaticà és un resum de les tensions globals i en un pols entre els sectors progressistes, que donen gairebé per fet un papa continuista respecte a Bergoglio, i els més conservadors, aparentment més minoritaris, que volen rectificar certs processos d'obertura. De fet, fa dies que bona part dels cardenals que han de decidir el futur papa ja són al Vaticà discutint els principals problemes de la cúria i de l'església en general.

Processó, jurament i 'extra omnes'

Després de la missa 'pro eligiendo pontifice', celebrada aquest matí per donar tret de sortida al dia de l'inici del procés d'elecció papal, els cardenals han dinat a la Casa Santa Marta, a uns metres de la basílica de Sant Pere, la seva residència durant el conclave. A quarts de quatre de la tarda, s'han desplaçat a la Capella Paulina, al Palau Apostòlic, on han celebrat una pregària i s'han desplaçat amb hàbits corals en processó a la Capella Sixtina.

Un cop han arribat, i sota els frescos renaixentistes de Miquel Àngel com el 'Judici Final', cadascun d'ells s'han inclinat a l'altar abans d'ocupar els seus llocs mentre han entonat el càntic 'Ora pro nobis', la lletania dels sants. Quan ha acabat la processó i s'han anat asseient, s’han tret el barret, han entonat l’himne ‘Veni creator spiritus’ i han fet un jurament individual sobre el secret de les deliberacions, que ha començat el cardenal secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin.

Al voltant de tres quarts de sis de la tarda, el mestre de cerimònies ha dit "extra omnes", una expressió que vol dir "tothom fora", per indicar a tothom que no es pot quedar a les votacions. Tot seguit s'han tancat les portes de la Capella Sixtina amb clau, i s'espera que es faci una reflexió sobre la transcendència del moment i que comenci la primera i única votació del dia, el resultat de la qual es determinarà al vespre amb la fumata negra o blanca.

Un moment «difícil i complex»

Aquest matí, els cardenals s'han aplegat en una missa al Vaticà on s'han conjurat per triar un pontífex hàbil per un moment "difícil i complex". "El món d'avui espera molt de l'Església", els ha avisat el degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re, en l'homilia que ha pronunciat durant la missa 'pro eligendo' que ha tingut lloc a la basílica de Sant Pere. "Preguem perquè l'Esperit Sant, que en els darrers cent anys ens ha donat una sèrie de pontífexs veritablement sants i grans, ens regali un nou papa segons el cor de Déu", ha apuntat. A parer seu, el conclave és "un acte de màxima responsabilitat humana i eclesial" que el món segueix amb atenció.

Si no hi ha papa, després de la fumata d'aquest dimecres començarà un calendari atapeït amb votacions matí i tarda. Dijous –i també divendres i dissabte si és necessari– se celebraran un màxim de quatre votacions, dues al matí i dues a la tarda. Si s'escull pontífex a la primera votació del matí, la fumata blanca es deixarà veure al voltant de les 10.30 hores. En cas contrari, no n'hi haurà en aquell moment, sinó després de la segona del matí, al voltant de les 12.00 hores, que serà blanca o negra depenent del resultat del segon escrutini. Durant les tardes, a les 17.30 hores podria ser el moment d'una potencial fumata blanca, i si no és el cas, cap a les 19.00 hores la xemeneia marcarà el desenllaç final d'aquella jornada.

Sis de cada deu cardenals, no europeus

El procés d'elecció del nou pontífex estarà a les mans d'un col·legi cardenalici d'una setantena de nacionalitats. La italiana és la més nombrosa com ha passat tradicionalment, però perd pes amb al voltant d'un de cada deu electors. Actualment, el cens de cardenals està format per 252 homes, però només 133 d'ells –els menors de 80 anys– podran votar. Dos més, els arquebisbes emèrits de València, Antonio Cañizares, i de Nairobi (Kenya), John Njue, també hi tenen dret, però no ho faran per motius de salut.

En aquesta ocasió, un 39% dels papables són europeus, mentre que els asiàtics són els segons amb major presència (17%), per davant dels africans (13%), els de l'Amèrica del Sud (13%) i els de l'Amèrica del Nord (12%). Els quatre de l'Amèrica Central i els quatre originaris d'Oceania representen en total el 6% de tots els electors. Per països, Itàlia continua sent la nació que aportarà més candidats a succeir a Jorge Mario Bergoglio, amb 17 dels 135 papables, tot i que la seva influència es dilueix respecte al conclave que va elegir Francesc, ja que llavors n'eren 28. Els Estats Units són la segona nacionalitat, amb deu; el Brasil, la tercera, amb set; i França, la quarta, amb cinc.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és l'únic elector entre les diòcesis catalanes, i és un dels més grans entre els participants del conclave, ja que va complir setanta-nou anys el dia de la mort del papa Francesc, el 21 d'abril. El participant més jove és Mykola Bychok, un prelat ucraïnès de 45 anys que exerceix a Melbourne (Austràlia) i que va ser nomenat cardenal pel papa Francesc el desembre passat. Tots els purpurats, també els octogenaris i nonagenaris, són elegibles, i de fet sobre el paper no hi ha restricció sobre la identitat de l'elegit, però amb tota seguretat ho serà un dels 133 cardenals electors.

Fa quatre mesos, Francesc va nomenar una vintena de nous cardenals, i amb aquestes incorporacions, 108 dels 135 elegibles, un 80%, han estat triats pel líder de l'Església Catòlica que va morir el mes passat. La resta van ser nomenats per Benet XVI, excepte cinc que ho van ser pel seu predecessor, Joan Pau II.

Una trentena de votacions obertes

Entre tots els participants, tres seran designats 'escrutadors' per sorteig, i la seva tasca serà la de comptar les paperetes i cremar-les quan el resultat sigui clar. Si no hi ha consens durant quatre dies de votacions, és a dir, 12 o 13 votacions si el primer dia n'hi ha, el procés s'aturarà un dia sencer –que seria diumenge 11 de maig– i es reprendrà amb set votacions més al llarg de dos dies, que donaran pas a un altre dia de descans, i així successivament dues ocasions més.

Si la situació continua sense resoldre's després d'aquests 33 o 34 escrutinis al llarg d'uns 13 dies, pels volts del 19 de maig, a partir de llavors seran elegibles només els dos candidats amb més vots en l'última votació en què tothom podia ser papable. La norma dels dos terços de suports, però, continua, i per tant no hi ha límit de votacions.

Una vegada un cardenal rep prou suports, el primer dels cardenals, per ordre i antiguitat, pregunta a l'escollit si accepta ser el nou successor de sant Pere i, just després, li pregunta quin nom escull. Just posteriorment, ja se'l considera summe pontífex i bisbe de Roma i el conclave es dissol, excepte si el nou pontífex disposa alguna altra cosa. Gràcies a una crema de les paperetes i una sèrie de components químics, les votacions fallides s'anuncien a l'exterior amb una columna de fum negra que surt de la Capella Sixtina mitjançant una xemeneia, la fumata negra –si hi ha hagut dos escrutinis fallits en un matí, la xemeneia només s'activarà un cop, després de totes dues. Quan hi ha una votació exitosa, la columna de fum és blanca –fumata blanca–. Això precedeix en uns minuts l'anunci del desenllaç amb la frase "Habemus Papam" al balcó de la Basílica de Sant Pere i el nom de l'escollit, que s'espera que doni una benedicció 'urbi et orbi'.

Tagle, Parolin i un candidat de Trump

Com ha passat en anteriors conclaves, els dies anteriors a l'elecció han servit a la premsa per situar als cardenals que, aparentment, tenen més possibilitats de ser escollits, els coneguts com 'papables'. En aquesta ocasió mitjans especialitzats, experts i cases d'apostes coincideixen a assenyalar tres noms dins la branca dels "continuistes" de Francesc.

Es tracta del filipí Luis Antonio Tagle (67 anys), considerat de perfil obert i carismàtic; de l'actual secretari d'Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin (70 anys), exponent moderat, expert diplomàtic i coneixedor de la cúria; i de Matteo Zuppi (69 anys), president de l'episcopat italià i molt posicionat a favor del pacifisme, els pobres i els migrants.

Pel cantó conservador hi ha diversos noms, tot i que han sonat menys fora dels cercles vaticans. Un d'ells és l'hongarès Péter Erdö (72 anys), contrari a l'obertura cap als col·lectius LGBTI i defensor dels valors "tradicionals". En aquest grup també hi ha el guineà Robert Sarah (79 anys) o l'estatunidenc Timothy Michael Dolan (75 anys), considerat el candidat de Donald Trump per succeir a Sant Pere. De fet, el president no ha amagat el seu interès pel conclave i fa uns dies va difondre una imatge feta amb IA on apareixia ell mateix convertit en papa, un muntatge que la Casa Blanca va compartir també.