Societat
Un conclave curt i marcat pels cardenals triats per Francesc: la previsió dels religiosos catalans
Armand Puig diu que hi ha dos corrents d'electors i Quim Erra apunta que els passos fets pel papa són irreversibles

El fèretre del papa Francesc sortint de la basílica de Sant Pere del Vaticà
Armand Puig i Quim Erra són dos catalans amb experiència i veu al Vaticà. Un és prevere, doctor en Ciències Bíbliques i president d'una agència de la Santa Seu per la qualitat universitària, l'altre ve del món sanitari i exerceix de conseller al govern de l'orde de Sant Joan de Déu.
Tots dos encaren el conclave per escollir al nou papa amb esperança i dues idees clares: el procés no serà gaire llarg i estarà marcat pels vots dels cardenals designats per Francesc.
Tal com explica Puig a l'ACN, no hi ha «cap nom tancat», tot i que sí que hi ha una «dualitat» entre els prelats aperturistes i els conservadors. Erra, a més, creu que la majoria d'electors opinen que els canvis fets per Francesc «no tenen marxa enrere».
«No veig cap persona ja definida per ocupar la seu de Sant Pere, més aviat crec que caldrà que els cardenals vagin veient i això durarà uns quants dies, fins que obri el conclave, que serà entre el 5 i el 8 de maig, i aleshores veurem quants dies triga a sortir la famosa fumata blanca, és a dir, que hagin triat algú i que aquest hagi acceptat», apunt Puig des de la seva residència al barri de Trastevere. A parer seu, el procés no serà llarg perquè els electors no voldran projectar «una imatge de falta de concòrdia i entesa».
«Ràpidament, es definiran noms, dos o tres, i al final, com passa sovint en votacions així, s'escollirà entre dos», preveu aquest expert. Preguntat per l'existència de diverses 'famílies' entre els cardenals, ell lleva importància a la divisió, però admet que històricament hi ha hagut visions variades dins del catolicisme i la cúria.
«En tot grup humà hi ha els que voldrien córrer més i els que menys, els clàssics i els avançats, els que empenyen, i els que alerten. Quan parlem de l'església parlem d'una institució que té segles i sempre ha tingut aquesta dualitat de visions», detalla.
«Francesc era dels de l'esperit d'obertura, Ratzinger semblava dels de frenar, però en temes com els abusos, per exemple, va anar endavant amb molta força. És a dir, les característiques que tenen els homes que estan cridats a dirigir l'església no són d'un sol color, tenen un color, però matisat per altres», destaca Puig.
El conclave, un exercici «espiritual»
Per la seva banda, Erra subratlla que el conclave per triar un nou papa no s'ha de llegir com un acte «humà», una elecció normal, sinó un exercici «espiritual» on, a més de diàleg, també hi ha pregària. «Les persones que escullen han de veure el perfil més adient pel nostre món d'avui. Davant d'això, esperança i total confiança, perquè els creients pensem que l'Esperit Sant està viu i fa a la seva feina», indica també des de Roma.
Sobre el perfil dels cardenals que d'aquí a uns dies es tancaran a la Capella Sixtina per escollir al pròxim pontífex, Erra reconeix que, com arreu, hi ha «extrems», però la majoria aposta per la fraternitat i la línia del papa Francesc. «Les maneres de fer les coses canvien i cadascú té la seva petjada, però diria que no és un tema de preocupació», exposa tot recordant que fins al 80% dels cardenals es van nomenar sota el mandat de Francesc i a més, molts venen de zones disperses i perifèriques del món.
Nou dies de dol
Tot i que la data d'inici del conclave encara és incerta, el que ja se sap és que després del funeral de Francesc l'Església catòlica inicia un període de nou dies de dol, conegut com a 'novendialis'. Durant aquest període, se celebraran misses en sufragi per l'ànima del pontífex, cada una dedicada a un col·lectiu diferent: la Capella Papal, els fidels del Vaticà, la diòcesi de Roma, la Cúria Romana, les Esglésies Orientals, els religiosos i altres institucions eclesials.
En aquest temps de pausa, els cardenals i els noms més rellevants de l'església mantenen tota mena de trobades i reunions on, a poc a poc, es van definint les prioritats i característiques que hauria de tenir el nou papa. Passat aquest marge, s'iniciarà la fase de conclave, quan només es vota i resa.
En aquest procés hi participaran els 133 cardenals que poden votar, és a dir, els que tindran menys de 80 anys el dia que comenci l'elecció. Tal com expliquen fonts eclesiàstiques a l'ACN, els prelats no voten en representació de ningú, ni països, ni grups, ni ordres, i atenen només la seva intuïció i la inspiració que els arribi a través de l'oració.
El nombre d'homes que escolliran el nou pontífex és superior al límit de 120 fixat per Joan Pau II el 1996, en una norma que dona entre 15 i 20 dies d'ençà de la mort del Papa per a l'inici del conclave. Així, la successió de Jorge Mario Bergoglio començarà entre el 6 i l'11 de maig a la Capella Sixtina de Sant Pere del Vaticà. Les discussions donaran pas a tantes votacions com sigui necessari fins a assolir un consens mínim de dos terços dels cardenals al voltant d'un nom. La 'fumata blanca' serà el senyal que ja hi ha nou Papa.
Col·legi Cardenalici
Segons les darreres dades, el 39% dels cardenals que poden ser escollits són europeus, mentre que els asiàtics són els segons amb major presència (17%), per davant dels africans (13%), els de l'Amèrica del Sud (13%) i els de l'Amèrica del Nord (12%). Els quatre de l'Amèrica Central i els quatre originaris d'Oceania representen en total el 6% del total dels cardenals elegibles.
Per països, Itàlia continua sent la nació que aportarà més candidats a succeir a Jorge Mario Bergoglio, amb 17 dels 135 papables, mentre que els Estats Units són els segons, amb 10, i el Brasil tercer, amb 7. El cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és l'únic elegible entre les diòcesis catalanes. El candidat més jove és Mykola Bychok, un prelat ucraïnès que exerceix a Melbourne (Austràlia) i que va ser nomenat cardenal pel papa Francesc el desembre passat.
De fet, fa quatre mesos Francesc va escollir una vintena de nous cardenals, i amb aquestes incorporacions, 108 dels 135 elegibles, un 80%, han estat escollits pel líder de l'Església catòlica mort dilluns. La resta van ser nomenats per Benet XVI, excepte tres que ho van ser pel seu predecessor, Joan Pau II. Els cardenals majors de 80 anys també poden assistir a les reunions preparatòries del conclave, però no votar.
Trencar el silenci del conclave pot portar a l'excomunió
Amb la fi de les exèquies per a Francesc, el Col·legi de Cardenals ja pot posar data per l'inici del conclave. En el dia marcat, se celebrarà al matí la missa votiva 'Pro eligiendo Papa' a la Capella Paulina del Palau Apostòlic, al Vaticà, i després els cardenals es desplaçaran a la tarda a la Capella Sixtina, on faran un jurament sobre el secret de les deliberacions.
La normativa és molt estricta en aquest punt, ja que «s'hauran d'abstenir de mantenir correspondència epistolar, telefònica o per altres mitjans de comunicació amb persones alienes» al procés fins que no hi hagi un nou Papa. Si algun no ho fes, podria afrontar l'excomunió de l'Església catòlica. El crim de la simonia –comprar vots– també serà motiu d'excomunió.
Aquells que no participin del conclave que es trobin amb els cardenals durant el procés tenen «absolutament prohibit» mantenir-hi converses. A més, la Capella Sixtina i altres zones destinades a celebracions litúrgiques relacionades amb l'elecció del nou pontífex «han d'estar tancats a les persones no autoritzades».
El reglament també diu que si algun cardenal amb dret a vot es negués a participar-hi o voldria marxar-ne a mig conclave, ja no podrà ser readmès, excepte si el motiu és de malaltia «reconeguda sota jurament pels metges i comprovada per la majoria dels electors».
Escrutini secret i sense límit de votacions
Pel que fa a les votacions, que són per escrutini secret, començaran una vegada quedi clar que tothom accepta iniciar el procés i ningú té dubtes sobre el funcionament, ja que se celebrarà una votació la mateixa tarda que arrenqui el conclave. A partir de llavors, si l'elecció no ha estat exitosa en el primer escrutini, es faran dues votacions cada matí i dues cada tarda en els dies successius, fins que com a mínim dues terceres parts dels elegibles facin costat a la mateixa persona.
Gràcies a una crema de les paperetes i una sèrie de components químics, les votacions fallides s'anuncien a l'exterior amb una columna de fum negra que surt de la Capella Sixtina mitjançant una xemeneia, la 'fumata negra'. Quan hi ha una votació exitosa, la columna de fum és blanca –'fumata blanca'–. Això precedeix l'anunci del desenllaç amb la frase 'Habemus Papam' al balcó de la Basílica de Sant Pere.