Fi d’una era: les monges de Lestonnac abandonen l’escola de Tarragona després de 300 anys

Un dolor, però també una joia. Així resumeix Montserrat Marimon, superiora de la comunitat de monges del col·legi Lestonnac L’Ensenyança de Tarragona. Les últimes set germanes del centre l’abandonaran definitivament, després d’una història de més de 300 anys. «Veiem que l’escola funciona perfectament i està en bones mans. No ha sigut una decisió fàcil, però creiem que és el més adient», exposa Marimon.

Concretament, un grup de monges l’any 1698 va impulsar la creació del col·legi, en el mateix lloc on s’ha mantingut tot aquest temps. «S’ho van plantejar unes dones d’Alcover, preocupades per la joventut femenina i la seva educació. Van rebre els permisos reials i de l’arquebisbat i van poder començar l’activitat a Tarragona», explica Marimon.

Però la idea va ser anterior, quan l’any 1683 un grup de quatre joves catequistes alcoverenques es van instal·lar a Tarragona per dedicar-se a la formació dels joves. Després de diverses vicissituds van aconseguir la llicència eclesiàstica per fundar una comunitat de la Companyia de Maria.

Per dur a terme aquesta fundació, arriben a Tarragona el 1698 tres religioses: Maria Humbert, Rosa Bosch i Maria Ballester de la casa de Barcelona, ciutat en la qual ja existia des de 1650 un convent d’aquest ordre. L’escola ha format milers de tarragonins que, durant el seu procés acadèmic, han estat acompanyats per la Companyia de Maria.

Les darreres a fer-ho, juntament amb Marimon, han estat Josepa Espasa, Victòria Riera, Carmen Gil, Teresa Carner, Estrella Ramos i Dolors Yepes. «Hem d’agrair la confiança dels pares. Hem intentat inculcar sempre els nostres valors i crec que els bons resultats del col·legi així ho demostren. El que es va sembrar en el seu moment ha donat els seus fruits», diu la superiora.

Les monges es van acomiadar recentment dels alumnes del col·legi. «En una classe de P-5, la mestra va preguntar-los quin missatge ens volien donar. I van dir que ‘nosaltres ja cuidarem l’escola’. Em va semblar entranyable i demostra el que ha suposat aquesta història», expressa Marimon.

Arreu del país

La falta de relleu generacional a la Companyia també és un dels motius de la seva marxa. La voluntat és unificar les comunitats. En aquest sentit, les germanes aniran a altres comunitats religioses on consideren que serà més necessari el seu treball.

Algunes aniran a Barcelona, d’altres a Cardedeu i Mollet, i algunes també al barri de Vallecas, de Madrid. «Comencem una vida nova, més actives fins i tot. Mantindrem la flama encesa», conclou Marimon.