Tornar a la societat allò que m’ha donat; la llengua

Tornar a la societat allò que ens ha donat, aquesta és la filosofia de Vicenç Rovimeda, mestre de català jubilat amb una forta vocació per la seva professió. Per aquest motiu, es dedica des de fa un temps a oferir classes de llengua catalana per a persones nouvingudes que no saben la llengua. «Jo no tenia ganes de jubilar-me», comenta amb una rialla, alhora que descriu aquestes classes com un «plantejament de vida». «Jo si vull fer de jubilat vaig a jugar a la petanca o al dòmino, però he estat mestre més de 30 anys. Els meus pares es van fotre un fart de pencar de pagès i em van permetre estudiar, ser mestre i ensenyar. Quan em mori on quedarà tot això? Així que abans vull tornar una mica d’allò que m’ha donat la societat als més necessitats», afirma amb convicció el mestre jubilat.

Per aquest motiu va començar a oferir classes setmanals a un grup d’argentins arribats a Catalunya, però considerava que no era prou. Ara bé, fa pocs mesos va tenir la sort de conèixer a Jaume Blanc, president de l’ONGD La Veu Entre Cultures. «Ens vam conèixer a la biblioteca i em va dir que era mestre de català. Aleshores, li vaig demanar si em podia revisar el llibre que anàvem a presentar, Destí al Nord», explica el president. Arran d’aquesta trobada, es va obrir la possibilitat que pogués oferir classes de català a joves migrants arribats a Reus com a voluntari de l’entitat: «Al final vaig parlar amb la Fundació Diagrama, que tenien contacte amb un d’aquests pisos on hi ha joves migrants de Gàmbia, i ho vam poder gestionar».

Vicenç Rovimeda, mestre jubilat, es va oferir voluntàriament per fer les classes

Les classes s’han dut a terme al Centre Cívic Mestral cada dimecres de 18 a 19 hores i els joves han pogut aprendre vocabulari funcional, conversa, comprensió oral i escrita i eines lingüístiques bàsiques per al dia a dia. «Hem de pensar que comencem des de zero. El primer que hem de fer és donar-los tot el necessari per mantenir una conversa o per entendre el paper que els posin davant». Una practicitat que porta fins a l’extrem, ja que si els joves estan estudiant fusteria, els ajuda a aprendre també el vocabulari de l’ofici: «Ens hem de posar a la seva pell. Aquest xiquet arribarà a la classe i el professor li dirà: ‘Xec, portem el ribot!’. Ell haurà de saber què és el ribot».

A més, tal com apunta Blanc, hi ha casos en què ni tan sols han estudiat al seu país i coneixen el seu idioma per tradició oral i «no saben què és l’escriptura». «Ens hem de centrar en aquesta franja de nois entre 18 i 21 anys, perquè no s’escolaritzen, però se’ls protegeix una mica i se’ls dona un pis. Però amb 21 es queden al carrer, així que és important que aprofitin aquest temps», afegeix. Ara bé, Rovimeda troba recursos per tot arreu per tal d’ajudar-los: «Vaig anar a l’Esclat i allí tenen revistes amb la imatge dels productes. Així que en vaig agafar set o vuit i per ells és com un diccionari, perquè tenen la paraula i veuen la imatge de què significa».