Javier Balañá: «La Sang és una congregació catòlica amb uns valors que no es respecten»

Com viu aquesta etapa com a comissari delegat de la Sang?

«Amb molta preocupació, perquè els quatre membres de la junta cessada que continuen exercint el seu càrrec com si res no em permeten exercir les meves funcions. Per tant, el meu estat és de preocupació, donat que quatre persones, agafant una legitimitat que no tenen, estan impedint el compliment dels decrets de l’arquebisbe».

Parlem d’una part de la junta cessada, no de la totalitat dels membres de la congregació o de la junta que hi havia?

«Exacte. La junta, si no recordo malament, eren deu persones. Ara en queden quatre, entre ells el clavari, que continuen fent veure que tenen una representació que no tenen, donat que van ser destituïts i no està en suspens el seu cessament».

Ha intentat parlar amb el clavari o aquesta part descontenta?

«Sí, s’han fet molts esforços, molts intents per parlar, perquè creiem des del primer dia que les coses s’han de solucionar parlant. Malauradament, no ha estat possible».

No hi ha hagut cap mena d’avenç en tots aquests mesos?

«No. Des del mes d’octubre no hi ha hagut cap mena d’avenç al respecte, però no per falta de ganes per part meva o de l’Arquebisbat, perquè en tot moment continuem amb el cap obert i tota la voluntat de seure’ns i parlar amb ells. Però la situació és surrealista».

Com està la situació avui dia? Entenc que no defalliu amb aquest intent de dialogar.

«No, no defallim. Nosaltres sempre estarem oberts i hem fet molts intents, molt seriosos, als quals jo no he intervingut. Hi ha hagut intents molt seriosos, per part de gent molt seriosa, per parlar i que aquesta situació tan surrealista acabi».

Com ho ha viscut tots aquests mesos? Va rebre l’encàrrec de presidir temporalment la Sang i hem vist, fins i tot, el canvi de pany del temple o burles cap a la seva persona.

«Amb molta tristor, perquè ens oblidem d’una cosa; això és una congregació religiosa de l’Església catòlica que té uns valors que no s’estan respectant. La befa no crec que sigui, precisament, un valor molt catòlic i la desobediència tampoc».

Creu que s’han superat les línies vermelles en aquest cas?

Divisió«He parlat amb moltes persones de la Congregació i no entenen res»

«Sí. Crec que està tot sobrepassat, però solament em puc fer càrrec del que jo faig. No em puc fer càrrec del que fan altres persones perquè consideren que tenen una legitimitat que no tenen. I no és per amenaçar a ningú, però sempre he dit que els actes tenen conseqüències. Ara bé, a nosaltres ens agradaria poder seure i parlar. Ho he dit sempre, aquí no s’ha parlat mai d’un tema de propietat de l’edifici. La propietat és de la Congregació i qui digui el contrari és algú amb maledicència. Dir que l’Arquebisbat es vol quedar l’edifici és enganyar, perquè el que vol és una parròquia oberta».

En canvi, hem vist que durant moltes setmanes l’edifici no estava obert al culte.

«Exacte, però insisteixo en el fet que les coses s’han de dir com són i si algú llegeix el decret veurà que les meves funcions són delimitades i temporals. No hi ha més. I hem de pensar en què en totes les congregacions de Setmana Santa hi ha hagut una actualització d’estatuts. O sigui, no hi ha un vestit a mida fet per la Sang».

Els estatuts mencionen capítols que avui dia ja no tenen vigència, que ja no ocorren.

«És que els estatuts diuen que la funció principal de la Sang és donar suport als condemnats a mort. Crec que des de l’any 77 no hi ha pena de mort a Espanya, però és que totes les congregacions han hagut d’adaptar-se al nou cànon. No és un cànon que ha fet l’arquebisbat, és un cànon que ve de Roma. Aquí tenim una congregació que no vol acceptar aquesta realitat».

Per què s’ha arribat a aquest punt?

«No ho sé. Suposo que per molts personalismes i per un sentit inadequat de què és una congregació religiosa. I que en el moment que s’ha posat sobre la taula que hi ha d’haver canvis no s’han acceptat per tal de mantenir aquests personalismes».

Tot això que està passant va en contra dels feligresos.

«Evidentment. S’han hagut de suspendre actes religiosos».

La junta cessada assegura que han començat obres per problemes amb filtracions i plagues. Us n'han informat?

«No. L’única informació que tinc d’ells és per premsa i les notes de premsa que envien fent ús dels actius de la congregació. D’ells directament no tinc cap notícia».

Els han deixat accedir al temple?

«No. A mi no m’han permès entrar. Hi va haver una reunió que van convocar i vaig intentar entrar, però no em van deixar, tot i que jo volia escoltar. Volia escoltar què deien realment en aquesta reunió els membres de la Congregació».

Pessimista«No depèn de mi, però no soc optimista. Tots els intents de diàleg no han portat enlloc»

Han parlat amb la part de la junta cessada que es va posar a disposició de l’Arquebisbat o va dimitir?

«Sí, he parlat amb moltes persones de la Congregació i no entenen res, perquè són una congregació catòlica i no veuen el catolicisme per enlloc. Jo no hi vull entrar, però sí que crec que hi ha un problema de personalismes i de no voler canviar les coses. Tampoc hi vull entrar perquè m’han nomenat per fer una feina el més professional i ràpid possible, però encara no s’ha pogut començar».

Això allarga la situació d’excepcionalitat

«Evidentment. Jo pensava que al mes de juny això estaria acabat».

Estem a poc més de dos mesos de Setmana Santa. Això pot afectar?

«El més probable és que sí. Per això s’ha de fer un esforç perquè l’efecte sigui mínim».

Com li va arribar l’encàrrec? Havia estat relacionat amb la Sang prèviament?

«L’arquebisbe em va fer la proposta i no vaig veure motiu per dir-li que no, però no esperava aquesta desobediència. Havia prestat els meus serveis com a advocat a l’Arquebisbat anteriorment de manera puntual, però aquest encàrrec no és com a client meu, sinó com a càrrec de confiança».

És optimista que la situació es reverteixi?

«No depèn de mi, però no soc optimista. Tots els intents no han portat enlloc i estan molt enrocats en una postura».

El bàndol descontent comentava que volia portar el tema als jutjats.

«Em deixa perplex, però jo no sé si ho han fet al final o no. El que puc dir és que cap de les persones contra les quals diuen haver presentat querelles criminals les ha rebut encara».