El perruquer de Tarragona que es jubila després de més de mig segle d’ofici: busca un relleu

Aquests dies, a la perruqueria de Sebastià Cabré, les tisores no paren. Alguns clients entren amb pressa per aprofitar les estones lliures entre el caos de les festes, però molts d’altres venen expressament a dir adeu. Als 75 anys, Cabré afronta la jubilació després de tota una vida dedicada a l’ofici de barber.

No ho fa per cansament. «Em jubilo per l’edat, però no perquè no pugui treballar. A mi m’encanta treballar», assegura. El 14 d’abril farà 21 anys que va obrir la perruqueria, la primera que ha estat realment seva. El seu recorregut professional, en canvi, va molt més enllà del local que fins ara ha ocupat a la plaça Ponent.

L’ofici, de fet, li ve de casa. El seu pare, explica, ja era barber «de poble», on al matí treballava al camp i a la tarda aixecava la persiana del negoci. «Als nou anys ja l’ajudava. Mentre els meus amics anaven a jugar, jo rentava caps», recorda.

Era una vocació gairebé imposada, però que amb els anys s’ha convertit en passió. «Si tornés a començar faria el mateix», assegura. Durant dues dècades, explica, ha creat una clientela fidel, de les que passen de pares a fills. «Hi ha generacions senceres que han crescut venint aquí», apunta orgullós.

«Ningú té la clientela que tinc jo, és immillorable», afegeix. Al llarg dels anys ha vist com l’ofici canviava. «Quan vaig començar tothom portava els cabells llarg, era l’època dels Beatles», recorda. Avui, explica, les modes són unes altres. «La majoria du els cabells curts, llavors venen cada 8 o 15 dies», detalla. Ell sempre s’ha adaptat. «He estat aprenent constantment. En aquesta feina no pots parar», afirma.

El negoci està en procés de traspàs, però no és fàcil trobar relleu. «La propietat és molt sacrificada, i el jovent no vol fer tantes hores», diu. «Ell té molt clar que vol que sigui un perruquer, algú que conegui l’ofici. Jo ja li dic que això no sé si ho trobarà», admet la Trini Gallego, la seva dona.

L’anunci de jubilació la va sorprendre fins i tot a ella. «Va posar el cartell sense dir res. Sempre deia que es jubilaria als 75, però no m’ho acabava de creure», confessa. Malgrat les dificultats, Cabré manté l’esperança de topar amb el candidat ideal. «Espero que aquí quedi una persona que cuidi els meus clients», insisteix.