El Ministeri ho confirma: aquestes són les zones de Tarragona amb més risc d’inundació

Tarragona concentra una trentena d’infraestructures, espais patrimonials i equipaments públics situats en zones considerades d’alt risc d’inundació, segons dades recents del Ministeri per a la Transició Ecològica. El front marítim i la desembocadura del riu Francolí són els sectors més afectats, on es concentren instal·lacions industrials, portuàries i càmpings.

Els càlculs del Ministeri es basen en un període de retorn de 100 anys, fet que significa que les zones identificades tenen probabilitat de veure’s afectades per pluges extremes almenys una vegada en aquest interval. No implica que la inundació passarà d’aquí a un segle, sinó que podria succeir en qualsevol moment. Aquest període s’utilitza com a estàndard per estimar la vulnerabilitat de les infraestructures davant d’episodis excepcionals de precipitació.

Entre els punts crítics de Tarragona destaquen l’EDAR i diverses instal·lacions del Port de Tarragona, així com indústries químiques com Seveso, Repsol Petróleo SA i Exolum, que podrien veure’s afectades per precipitacions comparables a una DANA. També figuren tres càmpings a la zona de Tamarit i La Móra i onze espais patrimonials, inclosos la Necròpolis Paleocristiana, el Castell i la Vila Closa de Tamarit, i el Suburbium Occidental de la ciutat romana de Tàrraco.

Els equipaments públics presenten un risc menor, encara que també cal tenir-los en compte. Els instituts Pere Martell i Cal·lípolis s’ubiquen en zones amb risc lleu, mentre que la Guàrdia Urbana es troba en una àrea de risc baix i la caserna de la Guàrdia Civil en una zona de risc greu. En total, el 3,9% de la població de Tarragona resideix en àrees amb risc alt d’inundació, segons l’informe.

Experts assenyalen que el problema té arrels històriques en la planificació urbana. Sergi Saladié, doctor en Geografia de la URV, explica que moltes construccions es van aixecar en zones que ja eren inundables, i que revertir aquesta situació ara és complicat. “Amb el període de retorn de 100 anys, els episodis extrems que abans passaven cada dues dècades podrien repetir-se amb més freqüència”, adverteix.

Les solucions són complexes i costoses. Entre les propostes s’inclouen la reubicació de població, la protecció d’infraestructures mitjançant murs o escullera i la preservació del patrimoni històric davant inundacions. Segons els experts, és necessari un debat social ampli que combini les dades científiques amb la planificació urbana, ja que els escenaris de 100 anys mostren que els riscos, tant per a les persones com per als béns patrimonials, són reals i requereixen mesures preventives immediates.