Gastronomia
El plat típic de Tarragona que és poc conegut a la resta de Catalunya
Aquest plat és tan representatiu per a la ciutat que, fins i tot, apareix en el vers final del Ball de Dames i Vells
Imatge d’espineta amb caragolins.
A Tarragona, hi ha una recepta que forma part de l’ànima de la ciutat i que, tanmateix, és poc coneguda fora dels seus límits: l’espineta amb caragolins. Aquest guisat tradicional es converteix cada setembre en protagonista durant les festes de Santa Tecla, patrona de la ciutat.
De fet, aquest plat és tan representatiu que, fins i tot, apareix en el vers final del popular Ball de Dames i Vells, una sàtira teatral que cada any omple els carrers d’humor i tradició: «Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins. Què tenim avui per dinar? Espineta amb caragolins!».
L’espineta amb caragolins és un plat que va néixer a l’entorn mariner de Tarragona. Es preparava amb les restes de la tonyina que quedaven després del seu especejament, especialment la part més propera al llom, que es destinava a la salaó. A aquesta base se li afegien els caragols de camp, donant lloc a un guisat que combinava els sabors del mar i la terra, amb una preparació senzilla, nutritiva i molt saborosa.
Encara que en origen era un plat econòmic i d’aprofitament, avui és un símbol gastronòmic de la identitat local. La seva recepta ha passat de generació en generació, i es considera una joia culinària per a aquells que visiten la ciutat durant les festes patronals o desitgen conèixer la cuina popular tarragonina.
Conca de Barberà
El poble de Tarragona on serveixen una de les millors carns a la brasa de Catalunya
Daniel Cabezas Ramírez
La recepta tradicional
La versió més clàssica d’aquest guisat, recollida per Dionisia Somolinos Aragón i extreta de l’Ajuntament de Tarragona, porta els següents ingredients per a quatre persones:
- ½ kg d’espineta (si és de la part del llom; si no ho és 1 kg).
- 1 kg de caragols petits (caragolins).
- 3 cebes.
- 3 alls.
- 1 albergínia.
- 2 pebrots verds.
- 1 pebrot roig.
- 2 pots de tomàquet natural triturat.
- ½ litre d’oli d’oliva verge.
- 1 cullerada de sal.
- 1 cullerada de pebre vermell.
- 1 bitxo petit.
- Farigola.
- 1 got de vi blanc.
L’elaboració comença posant l’espineta en remull, canviant l’aigua cada quatre hores. Mentrestant, es bullen els caragols amb farigola i un bitxo, durant quinze minuts des del moment en el qual l’aigua comença a bullir. A continuació, es prepara un sofregit amb la ceba i l’all, afegint el pebre vermell just abans de retirar-lo del foc. S’incorporen els pebrots trossejats i l’albergínia, i també se sofregeix l’espineta, a la qual s’afegeix un vas de vi blanc.
Una vegada comença a bullir lleugerament (el clàssic "xup xup"), es barregen el tomàquet i les verdures ja cuinades. Després de cinc minuts, s’agreguen els caragols bullits, es cuina tot junt durant vuit minuts més i es retira del foc. Seguint la tradició, es tapa la cassola amb un drap i es deixa reposar tota la nit en un balcó, el que potencia encara més el sabor del guisat.