L’Hospital Sant Joan implanta un desfibril·lador subcutani per reduir el risc de mort sobtada

L’Hospital Universitari Sant Joan (HUSJR) ha implantat, per primera vegada, un desfibril·lador automàtic subcutani (DAI-S) que redueix el risc de mort sobtada cardíaca. Llegeix contínuament el ritme de l’individu i, quan detecta una arrítmia, actua. Fins ara, els pacients que necessitaven la tecnologia havien de ser derivats a l’Hospital de Sant Pau. «Ja no hauran d’anar fins a Barcelona, els podrem implantar aquí», afirma el doctor Amine El Amrani, cardiòleg especialitzat en electrofisiologia. La cap del servei de Cardiologia, la doctora Pilar Valdovinos, declara que la seva col·locació millora «la qualitat de vida» en dos vessants: la supervivència —amb menys riscos— i la logística. Atès que el seguiment també es du a terme des de la capital del Baix Camp, amb visites presencials i via connexió remota, «evites l’esclavitud d’anar a Barcelona cada cert temps com ara; es tracta el pacient amb proximitat i l’acompanyament fins al final», afegeix Valdovinos.

En comparació amb el desfibril·lador transvenós convencional, el nou dispositiu —tant el generador com el trajecte de l’elèctrode— s’implanta sota la pell, en una zona submamària, pel lateral i entre les costelles, sense necessitat d’accedir al sistema vascular per arribar al cor. El cable pujaria en paral·lel a l’estèrnum. Aquesta característica suposa «certs avantatges», assegura El Amrani. «El principal és que evites entrar al torrent sanguini, no entrem ni en els vasos ni en el cor, i, en conseqüència, tens menys infeccions», detalla. Puntualitza que «no és que no es pugui infectar», però, si ocorre, «és menys greu» i «la majoria de vegades queda en una infecció local». En pacients molt actius, el cable tradicional pot acabar-se desgastant i trencant. «En els DAI subcutanis, es pot degenerar la connexió, però té menys risc», remata.

El dispositiu no entra al torrent sanguini, fet que redueix el risc d'infecció

El sistema està adreçat a qualsevol persona a qui estigui previst implantar un DAI, però en què no sigui necessària la funció de marcapassos. És a dir, que tenen risc de patir una aturada cardíaca o que ja els n’ha ocorregut una. També va destinat a pacients amb una vida molt activa i «que preveiem que, a la llarga, puguin tenir el problema de disfunció de l’elèctrode». A més, és l’alternativa per a l’usuari que hagi patit una infecció amb un DAI intravenós.

Amb la primera instal·lació, «qualsevol persona que necessiti un DAI subcutani (de la zona), s’implantarà al nostre centre», declara El Amrani. Això sí, en termes generals, els pacients que en portin un han de tenir en compte que no haurien d’apropar-se a zones amb un «imant fort», com les cuines d’inducció. Una de les preguntes més recurrents és si podran continuar amb l’activitat esportiva i «aquí sí que individualitzem», apunta el cardiòleg. Anys enrere, hi havia un consens internacional que «era un no rotund». Avui dia, «individualitzem: analitzem l’estat psicològic, quin esport vol practicar i la seva patologia». Tot i que acostumar-se a portar-lo requereix temps i paciència, «a la llarga, més o menys, tothom s’hi acostuma físicament i psicològica».

S'analitza cada cas per determinar si l'usuari pot continuar practicant esport

L’arribada del dispositiu a l’HUSJR respon a una ampliació progressiva de la cartera de serveis en cardiologia i electrofisiologia del centre. A banda d’un creixement de la plantilla, els DAI s’implanten des de fa cinc anys i, ara, ha arribat la seva versió per sota de la pell. «És una tecnologia més que oferim amb l’esforç que fa l’organització d’intentar posar a disposició del pacient del nostre territori tota la cartera de serveis sanitaris possible i intentar evitar que hagi d’anar a Barcelona per a qualsevol procediment», valora Valdovinos.