La primera doctora en Medicina a Espanya

Pionera és un qualificatiu que defineix a la perfecció Martina Castells Ballespí. Nascuda a Lleida el 1852, va ser una de les tres primeres dones a matricular-se i llicenciar-se en Medicina a l’Estat espanyol, i la primera a obtenir el títol de doctora. El 1883, va instal·lar-se a Reus amb el seu marit, i passava consulta a la plaça del Prim. Moriria el 1884, amb només 31 anys, a causa d’una complicació de l’embaràs.

Lluís Colomés, president de la Fundació Privada Reddis i excap d’estudis de l’Hospital Universitari Sant Joan, explica que el camí que va recórrer va ser «complicadíssim». El sostre de vidre va començar a trencar-lo la vila-secana Maria Elena Maseras. Amb el Batxillerat a la mà, va voler entrar a la universitat. La llei no ho prohibia, però «ningú s’imaginava que una dona pogués anar a la universitat». En una època amb un aire «més renovador», amb el regnat d’Amadeu de Savoia, una ordre ministerial va permetre la seva matrícula, «amb la condició que ho fes per lliure», és a dir, que havia d’estudiar pel seu compte, ja que la presència femenina a classe podria «ser un problema» per als companys homes. «Afortunadament, a Barcelona hi havia professors més liberals i van dir que això era una bestiesa i van aconseguir que pogués anar a classe, però asseguda al seu costat». Això fou el 1871.

Dolors Aleu seguiria la seva estela el 1874 i Martina Castells, el 1877. Acabada la carrera, van voler examinar-se de llicenciatura. Van estar dos anys sense aconseguir-ho. La vigència del sufragi censatari, en què només podien votar homes, majors de 25 anys, amb un nivell social alt o que tinguessin la llicenciatura, alertava que, «si autoritzaven una dona a fer la llicenciatura, podria obrir la porta a votar, i això era impensable», menciona Colomés. Després d’un debat a les Corts de Madrid, es va autoritzar la compleció de la llicenciatura, amb la condició que no podien votar. El doctorat seria el següent pas. «No calia, però volien el màxim de tot», relata l’estudiós. Ja haurien pogut exercir, però els extres els permetrien ser docents.

Castells, Maseras i Aleu van obrir el camí per a les futures metgesses

Martina Castells va llegir la seva tesi doctoral el 4 d’octubre del 1882, que tenia per títol Educación física, intelectual y moral que debe darse a la mujer para que contribuya en grado máximo a la perfección y la dicha de la humanidad, que defensava l’educació de la dona com a eina de progrés individual i col·lectiu. El dia 8 ho faria Aleu. «Oficialment, van ser les dues primeres doctores perquè el mateix expedient va autoritzar el doctorand de les dues, però si fóssim estrictes, una ho va llegir quatre dies abans que l’altra», narra Colomés.

Acabada la carrera, va casar-se amb Antoni Constantí, metge militar de l’Institut Pere Mata, i van instal·lar-se a Reus. Castells va obrir consulta a l’actual plaça del Prim i va dedicar-se a la ginecologia i la pediatria, dues especialitzacions que ja es veia bé que assumissin dones. Malauradament, un any després d’arribar a la ciutat, va morir per complicacions de l’embaràs.

Maseras, Castells i Aleu van obrir un camí a totes les generacions de dones que vingueren en el futur: «Ara hi ha més metgesses que metges, més estudiants dones que estudiants homes a la carrera de Medicina...».