CULTURA
El somni de Gaudí, Toda i Ribera per Poblet
Jordi Folck i Jordi Rius han immortalitzat en teatre el projecte de restauració dels tres genis

Una postal antiga amb una fotografia d'arxiu del Monestir de Santa Maria de Poblet.
Antoni Gaudí, Eduard Toda i Josep Ribera eren tres bons amics. Els futurs arquitecte, historiador i cirurgià es van conèixer en la seva tendra infantesa i, junts, es van permetre la llicència de somiar. Amb edats compreses entre els 15 i els 17 anys, els companys d’institut van idear un projecte de restauració del Monestir de Santa Maria de Poblet. No acabaria fructificant pels designis del destí, però marcaria la personalitat de tres eminències. Ara, la història ha quedat plasmada en el llibre i obra de teatre El somni de Gaudí, Toda i Ribera, del dramaturg Jordi Folck i l’historiador Jordi Rius, que es presentarà aquesta tarda, a les 19 hores. al Círcol. «Hi havia un buit narratiu molt important en la història de Gaudí; es parla molt de la Sagrada Família, però abans, què?», reflexiona Folck.
Va ser en unes colònies d’estiu cap al 1870 a l’Espluga de Francolí que van començar a planificar la magna obra. Poblet havia quedat destrossat arran de la desamortització de Mendizábal i les tombes i imatges que hi reposen foren saquejades. Tots tres quedaren corpresos enfront de les ruïnes i es conjuraren a unir esforços per tornar a la vida el complex caigut en desgràcia. Volien vendre-hi productes artesans, cobrar entrada, demanar que hi arribés el ferrocarril per impulsar el turisme... «Era un somni impossible», se sincera Folck. El projecte no es va poder dur a terme, directament, perquè els tres amics separaren els seus camins. Això no obstant, Eduard Toda hi tornaria i encapçalaria la restauració del monestir al segle XX.
Rius esmenta que Poblet és el nus, però el relat es conforma amb dues històries addicionals: «Ho hem d’envoltar en el Reus de la segona meitat del segle XIX i, a més, parlem de l’amistat entre Toda, Ribera i Gaudí que, familiarment, no tenen res a veure, i, econòmicament, tampoc». De perfils i orígens diferents, els tres genis acabarien forjant una amistat duradora. Plegats, crearien la revista satírica El Arlequín, anirien d’excursió pel territori —a Alcover, a Tarragona, a la Boella, a la Buada, etcètera— i compartirien el somni de Poblet.
«Si haguéssim de buscar un eslògan, podria ser Una gran obra sobre Reus: és una obra teatral establerta a Reus, en un moment determinat en què conflueixen tres genis, i dos reusencs, Rius i jo, ens hem posat colzes per investigar i donar-los vida», reflexiona Folck. «Ens omple d’orgull com a reusenquistes», afegeix. «Ja que soc reusenc i militant, m’ha fet molta il·lusió; mai no havia escrit res específicament de Reus», incorpora Rius. «Hem intentat reflectir fidelment el Reus d’aquells anys», remata l’historiador.
L’obra s’espera que pugui presentar-se per múltiples municipis, com Móra d’Ebre, Balaguer o Barcelona. Per interpretar els papers dels tres amics, s’han cercat joves amb una dicció perfecta. «Toda no pot parlar malament el català; Gaudí no pot parlar malament el català», explica Rius.