L'Ample acaba amb la Reina Carnestoltes

Cares llargues arreu de la ciutat. Els Set Pecats lamentaven la pèrdua de la seva reina, Sa Majestat, que amb les inacabades obres del carrer Ample havia ensopegat. Altres, amb ulleres de sol cobrien el rostre, encara ressacosos per la tabola del cap de setmana. El rellotge de sorra s’escolava i el Carnaval era a punt d’arribar al seu final. Al taüt jeien Encarna-val i el seu inseparable Tigger; que s’havia posicionat com a successor. Els estridents plors estripaven el cel i, amb la campana ressonant, fou l’hora de la cerimònia. Amb el fèretre a espatlles com un pas religiós, en processó fou portat a la pira del Mercadal, amb una multitud fent rotllana anhelant entrar en calor.

Sa Majestat la Reina Carnestoltes ho deixà tot lligat i relligat. Va gravar un vídeo instagramejable per difondre als seus feligresos. «Estigueu tranquils que tornaré, i tant que tornaré», va prometre. Abans, però, exigí que el compromís fos mutu, i que tots els oients s’esforcessin per recuperar la «bogeria» típica de Carnaval i els actes populars. «Llarga vida al Carnaval de Reus!», clamà, abans que els Diables furtessin el seu incorrupte braç i deixessin un rastre de foc i flames al darrere. El taüt s’incendià i, al ritme d’O Fortuna, l’Encarna-val deixà de valdre.

LAMENTSa Majestat va ser incinerada junt amb el seu inseparable Tigger

Sebastianus-Petrus Misericordiosus Ganxus, marmessor de les voluntats règies, fou l’encarregat de llegir el seu testament. Tingué un pensament per Antoni Gaudí, fill de calderers, i un any per al seu record «que ens costarà molts calés». No fou gaire optimista amb l’auditori, que de capacitat, un munt, «però sabeu que tot plegat serà un núvol de fum». S’havia enganxat al serial de la Sang i l’Arquebisbat, el seu Joc de Trons particular, i es mostrà trista per haver deixat el Condesito «ben aïllat» sense que la Colla Pessigolla l’hagi pogut abillar. El regidor de Cultura, Daniel Recasens, no s’estalvià ser l’ase dels cops. Amb tot, no tot fou destructiu, i aprofità per demanar un espai per a les carrosses, per fer colla i pinya plegats, «per fer créixer la festa i no amb pegats». Marxà amb l’encàrrec d’espavilar-se. «L’any vinent tornaré i m’agradaria veure amb satisfacció que tot va bé»; com el taüt, consumit per les flames sota un gran aplaudiment.