Festa
La rua de Carnaval s’apunta a l’Any Gaudí
La rua matinal va veure desfilar disfresses originals com el drac del Park Güell o eriçons que van poder interactuar amb el públic
La rua matinal va recórrer els carrers del centre, començant pel passeig de Prim.
Antoni Gaudí és, ja, un més de la família. El seu record i llegat no només és present en obres monumentals com la Sagrada Família. Commemorant els cent anys del seu traspàs, el seu nom es vincula a estàtues, patinatge, musicals. Tothom vol retre homenatge a un geni universal a través de la seva àrea d’expertesa. I el Carnaval no és menys. Entre el rosa dels flamencs i el gris metàl·lic dels guerrers medievals, una odissea de colors brillava a la rua matinal, enlluernant com el mar en ple estiu. El drac de trencadís del Park Güell s’havia personat a Reus i movia l’esquelet al ritme de Pingu. N’hi havia tants que anaven amb compte de no trepitjar-se la cua. O si passava, tampoc calia preocupar-se: tornaria a créixer.
Herois
Carnaval és una època en què les imatges més inesperades es converteixen en realitat. Maduixes i peres ballaven juntes a les Peixateries Velles, i el Capità Americà fugia de Harry Potter. Provinents de l’estepa americana, quan els indis van arribar a SoldeNit, fent ressonar el seu crit de guerra, van ser rebuts per centenars i milers de cintes blaves, vermelles, roses, porpres. Lluny d’espantar-se, van assaborir cada instant. Havien estat rebuts com a herois. Tants foren els streamers que volaren pel cel que en Sub-Zero, de Mortal Kombat, quedà immobilitzat, però, a diferència de Mayu Iwatani, va anar amb compte de no ensopegar i, momificat, va continuar la seva marxa.
Es van poder veure disfresses molt diferents i d’altres que rivalitzaven entre elles.
Una tropa de Beetlejuice, adorables eriçons i guacamais passejaren per la ciutat, acompanyats d’autèntics viatgers en el temps com vikings, faraons o bèsties del cretaci, encapçalades pels inconfusibles Tiranosaure Rex i Triceratops. Hi hagué espai per a la crítica social: unes girafes clamaven ser les úniques amb permís per accedir a la ZBE. Qui ja no va poder sumar-se a la festa era una ampolla de Volkoff que, buida i solitària, romania al carrer del Vapor Vell, deshidratada per haver-ho donat tot la nit anterior. La seva vetlla, lluny de ser lúgubre, va acabar amb una pàtina de color, embolcallada per confeti ple de lluentor que la recordava com l’estrella que més havia brillat.