Noite 13: «Diuen que sense una discogràfica no pots viure de la música i hem demostrat que no és així»

Com vas començar a cantar?

«Vaig patir assetjament escolar quan era petit i em van arribar a canviar d'escola. Aleshores, l'única cosa que tenia com a refugi era la música i vaig començar a escriure amb 13 o 14 anys. Vaig començar així, intentant oblidar el que jo patia perquè tampoc s'ho explicava a la meva família, era una cosa que em servia per treure el que tenia dins. Feia freestyle al paper com dic jo, que surti el que surti».

Però no es va quedar en una cosa que feies de petit.

«No. Vaig començar a cantar en anglès, perquè m'agradava molt el rap en anglès i escoltava molt a Eminem o 50 Cent. I amb dos anys cantant en anglès em van convidar a una Batalla de Gallos, que jo no tenia ni idea del que era i només entrar vaig tirar una lletra en anglès sense tenir ni idea que havia d'improvisar ni res del freestyle. No sabia ni que ens havíem d'insultar, no m'agrada insultar-me amb altres. Però vaig continuar i em vaig apuntar a la Batalla de Gallos de Red Bull i vaig començar a entrenar amb una pàgina web que tenien, que ho feies amb altres persones, i vaig quedar primer de la classificació que hi havia. Tenia 16 anys i em van convidar a participar a la Red Bull, davant de 10.000 persones a Barcelona. Estava flipant».

Com va continuar?

«Des d'aleshores han passat 12 anys i han passat un munt de coses. Vaig estar en un grup de rapers, em va fitxar una discogràfica i vam fer una gira per Amèrica Llatina, però mai acabava de petar-ho. Durant 6 anys vaig estar estancat en 12.000 seguidors. Em van dir que sense una discogràfica no pots viure de la música, però hem demostrat la meva família i jo que no és així. Ara tinc més d'un milió sumant totes les xarxes que permeten a una persona com jo poder expressar-se i compartir-ho sense intermediaris».

Com ho vas fer?

«La recepta de l'èxit és tenir un pla. En el meu cas va ser sortir a cantar al carrer cada dia, sense excuses, encara que plogui o el que sigui, gravar-ho tot i pujar un vídeo dia rere dia. Vaig estar 21 dies pujant un vídeo diari cantant jo al carrer, estigués on estigués. Fins i tot, estava treballant de repartidor de paquets i a la furgoneta també gravava. Aleshores, cada vegada que anava penjant un vídeo perdia seguidors, era increïble, però al dia 21 es va fer viral amb un milió de visites i a partir d'aquí tot va anar cap amunt. Vaig entrar a la roda».

GERMANOR«Vull posar de moda el bon rotllo, és necessari en el món de la música»

Quin va ser el vídeo?

«Va ser un vídeo en què de cantar pel carrer coneixia a un senyor gran i aquell dia me'l vaig trobar, li vaig cantar una mica i ell va ballar, així tot de bon rotllo i es va fer viral».

Des d'aleshores ha canviat la teva vida

«Sí. Un dia un negoci de l'Aldea em va dir que em pagava 300 euros per una publicitat. Em vaig adonar que es podia fer diners amb això. Tinc un cas en què un negoci va pujar 15.000 seguidors a les seves xarxes socials per un vídeo meu. O gent que em contracta perquè li faci una cançó per dedicar-li amb algú».

Això et permet viure, però imagino que també tens un costat artístic

«Totalment. Faig música des dels 14 anys i és el que més m'importa, m'encantaria fer discos i concerts. I en això som un equip entre jo, la meva parella, la meva germana i el meu cunyat i aquí no entra cap mànager estrany que intenti convertir-me en alguna cosa que no soc i intenti fer una imatge falsa meva; ni tinc un cotxàs ni roba cara. Per exemple, jo vull continuar estant connectat amb el carrer, per molts seguidors que tingui».

Dius que no t'agrada insultar, però en el rap o el reggaeton s'han posat de moda lletres bastant violentes. Com ho veus?

«Ho respecto i em sembla bé que ho facin, però jo vull fer lletres conscients, d'amor, d'autoestima i segur que hi ha gent disposada a escoltar-ho. Vull posar de moda el bon rotllo, crec que és necessari en el món de la música».