Parlem en reusenc, parlem en baixcampí

El Correllengua celebrarà demà dissabte 25 d’octubre l’acte central i més esperat de la seva campanya, la Marxa per la Llengua, que sumat a totes les activitats organitzades per diversos agents de la ciutat vol reivindicar no tan sols el català, sinó el català d’aquí. Un fet que s’ha volgut fer palès a través de la cançó oficial d’enguany del Correllengua, una versió actualitzada de l’any anterior que incorpora noves veus i sensibilitats. «Recordo que va ser el Xavi Ciurans que l’any passat em va enviar un missatge, que li havien dit de fer una cançó pel Correllengua reivindicant el català i volien incorporar una mica de rap i alguna persona amb el parlar d’aquí, el reusenc», explica Joel Prieto, conegut com a Fetitxe 13.

Una versió que s’ha recuperat enguany i va sumar una nova veu, la de la cambrilenca Clara Colom, coneguda com La Cosina, amb una doble idea: afegir una veu femenina i estendre el Correllengua a la resta de la comarca. «Volíem estendre el Correllengua com una taca d’oli pel Baix Camp. Aquest ja reivindicava el parlar reusenc, doncs ara també el ‘baixcampí’, els dels nostres pobles i els seus trets identitaris, com els avellaners o el nostre vent, el Mestral», remarca Colom. En conseqüència, aquest gran esdeveniment pretén ensenyar que el català és tan viu com ho són els seus parlants i que no existeix una sola realitat. «Precisament, perquè la gent se senti més propi allò que defensa cal reivindicar coses que coneixen i que sigui la parla que han escoltat a casa seva i a l’entorn. Amb aquest lèxic o accent de la nostra terra, que només es parla en uns petits racons, genera una pertinença que enriqueix el català», reflexiona Prieto, que per aquest motiu remarca la importància d’haver incorporat les estrofes de la Clara.

A més, es posa en relleu la necessitat de què s’impliqui tota la població, des dels més petits fins als més grans. «La llengua és una eina transversal i els joves són el nostre futur. Cal estimar i parlar en català. Per això, necessitem també que les generacions més grans encomanin aquestes ganes de parlar el català i la importància de què la llengua continuï», valora Clara Colom. Una feina que ha de servir per revertir l’alarma generada durant els darrers anys pel que fa a la caiguda de l’ús social del català en tot el país, el Camp de Tarragona inclòs. En aquesta línia, Prieto determina que cal tenir una major sensibilitat amb les persones que encara no parlen el català. «No tot es resumeix en creure que són castellanoparlants intransigents. Hi ha, però també hem d’intentar fugir de la via identitària per veure que també hi ha persones de fora, que parlen un altre idioma i també els estem minoritzant. Això no és qüestió de trepitjar a ningú».

Ara bé, davant dels discursos més crítics amb les polítiques lingüístiques de defensa de l’ús del català en diversos àmbits, el raper es mostra taxatiu: «Les persones que saben parlar més d’una llengua milloren la seva habilitat cognitiva i, si els teus fills saben parlar un nou idioma tindran més opcions acadèmiques i professionals. Negar-se per mandra o ràbia a aprendre un idioma, sigui quin sigui, és fotre’s un tret al peu». Per la seva banda, Colom va més enllà i qualifica els idiomes com un «patrimoni de la humanitat». «Per mi és molt trist anar per Cambrils i veure que hi ha establiments on la carta no està en català, però sí en anglès», lamenta.