LABORAL
Docents es tancaran a l'Institut Salvador Vilaseca per preparar la vaga del sector educatiu
Serà el 10 de febrer i servirà per organitzar-se per a la manifestació de l'endemà a Tarragona
Fotografia d'arxiu d'una manifestació del sector docent pels carrers de Tarragona.
L’11 de febrer, el sector educatiu ha convocat una vaga unitària per reclamar millores laborals amb urgència. La plaça Imperial Tàrraco de Tarragona serà l’escenari de la principal manifestació del territori, a partir de les 11.30 hores. Això no obstant, no serà l’única acció reivindicativa. El dia anterior, s’ha programat una tancada a l’Institut Salvador Vilaseca per oferir un espai de trobada entre el personal i «apujar un grau el to», segons explica Pau Roig, docent del centre. «No és només el nostre sou, que evidentment és una cosa que ens importa i no ho vull minimitzar, però també és una lluita en favor dels nostres alumnes i de construir el futur que ens mereixem tots com a societat», expressa.
L’acte està obert a tots els professors, funcionaris i interins, de l’administració pública convocats a la vaga, més enllà de l’Institut Salvador Vilaseca. L’objectiu principal serà «organitzar-nos i preparar la protesta». Per això, es prepararà un taller de pancartes i se celebrarà una assemblea adreçada als docents, mestres i personal d’atenció educativa, d’administració i serveis i de lleure educatiu. Així mateix, tindrà lloc un cinefòrum amb debat posterior, amb la projecció de La estrategia del caracol. La intenció és organitzar al vespre un sopar de germanor i passar la nit al centre.
Roig detalla que hi ha quatre reclamacions principals que han desembocat en les mobilitzacions. En primer lloc, un augment de sou, atesa la pèrdua del poder adquisitiu dels últims quinze anys. El professorat també demana la reducció de les ràtios, ja que «en moltes aules estem amb més de 30 estudiants i això perjudica directament el nostre alumnat». També s’exigeixen més recursos i una simplificació dels processos burocràtics.
El docent subratlla que no són peticions que han sorgit del no-res, sinó que provenen d’una càrrega que s’ha anat incrementant els últims anys. «Vivim en un país que destina la meitat que el que es destina a Europa a l’ensenyament i miracles no en podem fer; això té unes conseqüències nefastes», assevera.
Diàleg social
En aquests moments, «optimista amb què el Departament ens faci cas, no», lamenta Roig, que preveu que la mobilització de l’11 de febrer marqui l’inici «d’un cicle de vagues que s’acosta i que anirà a més». Això no obstant, afirma que «la qüestió és aconseguir també que hi hagi un diàleg social sobre això». «Moltes famílies i gent del carrer no són conscients de com estan els centres educatius, és necessari que provoquem aquest diàleg», conclou.
