El Círcol dels senyors i també de les senyores

Patrícia Terradellas va convertir-se el 2020 en la primera dona presidenta del Círcol. Ja havia estat, també, la primera dona a formar part de la junta. Són gestes per si mateixes, però «si una dona ha arribat a la presidència és perquè abans hi ha hagut altres dones que han obert camí», va pensar. «Hi ha hagut d’haver moltes dones que han anat posant granets de sorra; volem saber qui són», va afegir. Resoldre aquesta incògnita va ser feina de la periodista i escriptora Isabel Martínez. La seva investigació va desembocar en el llibre La revolució silenciosa: passat i present de les sòcies d’El Círcol de Reus.

Popularment, a la societat se la coneixia com a Círcol dels Senyors. «És un nom que sorgeix d’una realitat», analitza Martínez. Els estatuts i reglaments no prohibien l’assistència de les dones, però «no està prohibida perquè ni hi són ni se les espera», diu Terradellas. Sorgida en ple segle XIX —el 1852—, «en la mentalitat de l’època no es contempla que les dones puguin ser sòcies», comenta Martínez.

En els primers compassos de l’entitat, el gènere femení queda reclòs al paper d’acompanyant. Entorn la transició democràtica, aquesta mentalitat havia de canviar. «El que ha motivat aquesta feina és saber en quin moment els canvis socials i l’entitat propicien que les dones que volien participar ho facin de ple dret com a sòcies», explica la historiadora. Establir un moment ha estat una tasca complicada, atès que, com que no hi havia una prohibició explícita, tampoc es destacava la incorporació de dones a la societat. Això no obstant, la resposta va haver-se de remuntar enrere en el temps més de l’esperat. La primera dona que es localitza en el si del Círcol és la ballarina Enriqueta Prats, l’any 1973. «A partir d’aquí, com un degoteig, van començar a incorporar-se la resta de sòcies», detalla Martínez. «La següent el 1975... Ho fan d’una manera naturalitzada, sense fer soroll, sense que es destaqui mai», observa.

Si bé la presència de dones no havia estat prohibida, la primera sòcia va ser el 1973

Amb l’arribada a la junta, Terradellas va sentir el coratge de moltes dones «que de manera molt expressa em van encoratjar i em van demanar que fes quedar bé el gènere femení», sobretot, les nascudes en la postguerra. «És una generació que ha viscut molt en silenci el paper de comparsa i, en conseqüència, la que veu amb orgull el canvi que s’ha produït», afirma la presidenta. La seva figura ha suposat un punt de «restitució», assenyala Martínez. «A punt de fer 175 anys, una entitat que perdura en el temps és perquè ha sabut llegir el moment històric de cada època i s’ha sabut adaptar», assegura la presidenta.

La recerca s’ha dut a terme mitjançant l’anàlisi de fons personals, així com d’inclosos en l’Arxiu Municipal, i consultant estudis previs i la premsa, però també a través d’entrevistes amb sòcies i exsòcies per «posar en relleu les emocions, els sentiments i l’experiència viscuda dins la societat».