Reus, Torre Eiffel i Big Ben, la gesta de Fermator

L’expressió «Reus, París i Londres» és el recordatori de quan la capital del Baix Camp era un referent internacional en l’àmbit comercial. Ha passat molt de temps des d’aleshores i el món en el qual vivim és molt més complex i competitiu, però aquest esperit emprenedor i atrevit continua en l’ADN reusenc. És el cas de Fermator, empresa dedicada a la fabricació de portes d’ascensors l’any 1977 en un galliner a la carretera de Constantí i que l’any 2024 va facturar 360 milions d’euros. Estan a les portes del 50è aniversari, el seu director comercial global, Eduard Amigó, reedita la frase amb monuments on avui els seus ascensors funcionen gràcies a Fermator: «Reus, Torre Eiffel i Big Ben».

Durant la xerrada que va oferir Amigó ahir dilluns 26 de gener al vespre a El Círcol, amb una sala plena de gom a gom, va fer un repàs de per què una empresa de portes d’ascensor, una matèria que fins i tot ell reconeixia que en un inici no semblava gaire apassionant, podia guardar les claus de l’èxit empresarial i múltiples anècdotes. «Els ascensors han permès que les ciutats creixin», va reflexionar el director comercial, recordant que bona part dels països actualment demanen que s’instal·lin aquests elements en edificis amb un mínim de pisos d’alçada.

ÈXITL'empresa va facturar durant l'any 2024 360 milions d'euros

Per tant, un aspecte clau en el desenvolupament urbà on des de Fermator ho han tingut clar, no havien d’anar a remolc de la innovació, sinó liderar-la. Exemples d’aquesta filosofia, recordava Eduard Amigó, va ser quan l’any 1995 l’empresa va presentar un nou sistema de motor d’accionament d’obertura de la porta de l’ascensor que substituïa el sistema mecànic per un d’electrònic, més senzill i pràctic. Però si una cosa va deixar clara és que el que va per davant de tot és la gent, tot recordant quan el temporal Filomena va destruir la fàbrica que l’empresa tenia a Falset i centenars de llocs de treball van quedar sobtadament penjant d’un fil molt prim: «Tot i que potser no era l’opció econòmica més viable, es va decidir reconstruir la fàbrica». Innovació i empatia a la qual se suma un últim concepte; ambició: «Tenim el 20% del mercat mundial i és una cosa per estar satisfets, però sempre penso que encara queda un altre 80%».