CULTURA
Un passeig per la història: entre genis i Gegants
La seu del Museu de Reus de la plaça de la Llibertat va ser reinaugurat divendres després d'una profunda reforma
La visita permet aprofundir en la festa i el patrimoni de la ciutat.
El Jueu del Raval és el primer a rebre els visitants de la seu del Museu de Reus a la plaça de la Llibertat. Sense perdre el pols, el seu dit inquisidor apunta perennement en una direcció. Això no obstant, ja no és un gest delator, sinó de benvinguda: assenyala per on comença la visita a un espai renovat. «La reforma que hem fet no seria una rentada de cara, sinó bastant radical», reconeixia el director, Marc Ferran.
Una vella portalada i l’antic frontal de l’Ajuntament de Reus —amb Hèracles gravat— immergeixen en el passat. Al llarg de les sales, es teixeix un relat per entendre com s’ha arribat al present. L’heroi grec és símbol de l’esforç i hom es troba, ja d’inici, amb una àrdua tasca: continuar endavant o capgirar a la dreta. Per un costat, troba Festa i celebració. Presidit pels Gegants i la Mulassa, l’indret relata els orígens del folklore local, sense oblidar el culte a Sant Sebastià. Per l’altre, coneix l’auge de la capital baixcampina com a centre econòmic, cultural i polític, de la mà de figures com el General Prim, els màrtirs de Vilallonga i el Morell o un Felip V capgirat.
Reus és bressol de genis: Marià Fortuny, Hortensi Güell, Josep Tapiró... També, amb nom de dona, com és el cas de Magda Folch. Tots ells conviuen en harmonia entre els passadissos del museu i conversen, amb l’ajut de la intel·ligència artificial. A més, però, s’exposen relíquies contemporànies: documentació d’Antoni Gaudí que va salvar-se de l’incendi del taller de l’arquitecte del 1936. Tres croquis permeten descobrir la idea que havia plantejat per a la façana del Santuari de Misericòrdia. L’esbós de la vitrina de la Casa Comella de Barcelona no és una peça qualsevol, ja que va ser amb l’obra que va conèixer el Comte Güell. Conservats queden un carnet expositor i una foto.
Esbós d'Antoni Gaudí del seu projecte per a la façana del Santuari de Misericòrdia.
La persecució i salvaguarda del patrimoni artístic, el col·leccionisme o la relació amb el camp i el treball agrari —amb eines exposades en un original retaule— i una mostra de més de 300 peces completen un recorregut de dècades i segles d’històries, per entendre que Reus va molt més enllà del modernisme, l’Any Gaudí o el moment present.
El nou Museu de Reus de la plaça de la Llibertat va ser inaugurat divendres, en un acte que va comptar amb la presència del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i el director general de Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs.
