José Manuel Almuzara: «Gaudí és un exemple de virtut, un model a imitar, un mestre que ens ensenya»

Per què centra la seva ponència en Gaudí i la vinculació amb la natura?

«Crec que el mateix Gaudí pot respondre aquesta pregunta, ja que, en la infantesa, descobreix aquesta natura que serà, com la defineix, la seva mestra. La seva vida es fonamenta en la natura i els arquitectes som conscients de la importància dels fonaments. Gaudí, sobre aquesta, construeix la seva vida i obra».

Per què el marca tant?

«Gaudí descriu els seus orígens en relació amb la natura així: ‘Amb les torretes de flors, el tancat de vinyes i oliveres, animat amb el cloqueig de les gallines, el piular dels ocells i el so dels insectes, i amb les Muntanyes de Prades al fons, vaig agafar les més pures i plaents imatges de la natura, aquesta natura que sempre és la meva mestra’».

Se’l defineix com el constructor de la natura. Com es traslladava això?

«Gaudí descobreix les lleis de la natura i les aplica adaptant-se a les circumstàncies del lloc i als mitjans disponibles. A través de les obres, ens porta cap a un home enamorat de la seva professió, de la natura, de Déu».

Hem parlat de les muntanyes. I el mar?

«La meva opinió és que Gaudí s’inspira en el mar i en la muntanya. ‘Les meves qualitats gregues es deuen al Mediterrani, la visió del qual constitueix, per a mi, una necessitat. Necessito veure el mar amb freqüència i molts diumenges vaig a l’espigó. El mar és l’única cosa que em sintetitza les tres dimensions. A la superfície, es reflecteix el cel, i a través d’ella, veig el fons i el moviment’, deia».

En què es distingia Gaudí dels seus contemporanis?

«Ell digué el següent: ‘cadascú utilitza el do que Déu li ha donat. Qui construeix, que no critiqui les obres dels altres ni defensi les seves, sinó que faci i dirigeixi la crítica contra les seves pròpies obres per a depurar-les i millorar-les’».

Què més?

«També ‘el treball és fruit de la col·laboració i aquesta només pot basar-se en l’amor. L’arquitecte ha de saber aprofitar el que saben fer i el que poden fer els operaris. S’ha d’aprofitar la qualitat preeminent de cadascú. A més, s’ha de recordar que no hi ha ningú inútil, tothom serveix; la qüestió és trobar per a què serveix cadascú’».

Inspiració«A través de la natura, la seva mestra, construeix la seva vida i obra»

Què implica això?

«Per a l’escultor Joan Matamala, ‘de Gaudí podem destacar tres aspectes: l’originalitat de la seva obra, la qualitat del seu pensament i l’exemplaritat com a home; aspectes que descobreixen la humanitat d’un home que es va consagrar a l’art i que es manifestava a les seves trobades, fos amb grans personatges o amb el més humil dels seus col·laboradors’».

Gaudí s’inspirava en la naturalesa, però no només com a observador, sinó que estudiava els detalls.

«Citant el doctor i arquitecte Carlos Salas, amb un segle d’antelació a l’aparició de l’arquitectura sostenible d’avui dia, Gaudí ja valora, i posa en pràctica, la gran majoria dels seus principis fonamentals. Adoptant com a model la saviesa de la natura i, per tant, a partir de principis biomètrics, utilitza múltiples estratègies arquitectòniques que, en l’actualitat, són considerades estratègies de l’arquitectura sostenible, com l’eficiència estructural i energètica o el reciclatge i reutilització de materials residuals».

Per què es va implicar en el procés per impulsar la beatificació de Gaudí?

«Des que vaig conèixer a dos deixebles de Gaudí fa 50 anys, es va despertar en mi la capacitat de fascinació, d’observació, i, mitjançant l’aprenentatge i la investigació, vaig descobrir que Gaudí atrau, impacta, converteix i, com diu Maite Gaudí, enganxa. A finals d’abril del 1992, vaig ser convidat per mossèn Ignasi Segarra i Bañeres a pertànyer a una associació civil de laics pro beatificació d’Antoni Gaudí, i vaig acceptar sense dubtar-ho. Celebrem amb goig que el Papa Francesc, el 14 d’abril del 2025, firmés la promulgació del decret per declarar Gaudí venerable».

Creu que serà beatificat?

«Crec que sí, però no per les seves obres, pel turisme, per la generació de negocis, pels elogis o crítiques a la seva vida i obra; sinó perquè Gaudí és un exemple de virtut, un model a imitar i del que aprendre, un mestre que ens ensenya. A tall de resum, destacaria la feina ben feta, la misericòrdia, la natura, l’ús de materials, la bellesa i l’acció social. Per al reconeixement de Gaudí com a beat, falta la demostració del probable miracle. Ens posem en mans de la Providència».

2026, Any Gaudí. Sembla un encaix ideal.

«Humanament, sí, però a ulls divins, qui és capaç de posar data? De moment, la meva opinió és que sigui quan Déu vulgui; això sí, continuo amb la il·lusió i l’esperança que, aviat o tard, sigui declarat beat».