Joan Borràs: «S'ha superat el tabú de parlar del càncer i això ha permès treure-li dramatisme»

Com valores rebre el Premi al Coneixement?

«He tingut l’oportunitat de tenir una trajectòria llarga en tot aquest projecte, que suma tota una sèrie de coses perquè estic en aquest projecte des de fa més de 40 anys, i això dona temps a què passin i s’aconsegueixin moltes coses. En part s’atribueixen a mi i a la meva direcció, que és cert, però jo he tingut la sort d’haver-me envoltat de gent bona i fer equips. Aleshores, agraeixo que se’m reconegui la meva tasca la qual ha estat orientada, com diu el premi, a una trajectòria docent universitària que ha comprès 20 anys com a professor titular a la universitat i altres com a associat i a una trajectòria professional».

Ha canviat la percepció quan parlem d’oncologia o càncer?

«Ara sabem molt més. Hi ha hagut un gran progrés, tant quantitatiu, ja que molta més gent es cura i viuen molts anys, com conceptual, perquè hi ha hagut descobriments que han posat damunt la taula un millor coneixement i s’han orientat millor les investigacions, els diagnòstics i els tractaments. Això ha portat un sentiment a la població a adonar-se que no era tan dramàtic, més enllà del cas de la persona que ho pateix i no va bé i s’ha de respectar. I un altre aspecte important ha sigut la cronificació. Sovint un càncer no el curem, però amb un tractament mínim o poc tòxic aquest malalt pot viure molts anys i amb una esperança de vida com la resta. A més, s’ha superat el tabú de parlar del càncer i això ha permès treure-li dramatisme».

En quin moment s’estén la recerca a la Catalunya Sud?

«A finals dels anys 70 una colla de gent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau enteníem que allà s’estava fent molt bé, que els ciutadans de Barcelona tenien un bon servei, però que el territori català estava totalment buit de qualsevol atenció oncològica especialitzada. Recordo que l’any 78 havíem començat a venir aquí com a consultors i l’any 80 ja vam arrencar amb més força. A més, jo soc tortosí i a mi em tirava la meva terra, així que vaig pensar que podia combinar la meva vocació de territori sense deslligar-me del vessant científic, ja que vam crear un grup de treball entre companys de diferents indrets en què compartíem molta informació».

COMPLEXITAT«Hi ha moltes classes de càncer, actualment més de 200 variacions»

Destacaries algun punt d’inflexió en la recerca de la malaltia?

«Ha estat un procés gradual. Si ens centrem en els tractaments, el quirúrgic ha evolucionat sobretot amb la millora de les capacitats i coneixements dels cirurgians, la radioteràpia ha millorat amb la tecnologia, ja que ara ataca el tumor i els seus voltants d’una manera molt més precisa, o també un gran pas va ser la immunoteràpia. Nosaltres no sabíem per què l’organisme no es defensava de càncers determinats que era com un cos estrany per ell. El càncer enganyava les defenses perquè no el reconeguessin i trobar la solució va ser un gran canvi conceptual de determinades malalties com càncer de pulmó, que amb metàstasis en el seu moment tenien una supervivència prevista de sis mesos i avui dia s’estan curant».

Hi ha alguna manera de prevenir el càncer?

«Primer hem de tenir clar que de càncers hi ha de moltes classes, actualment més de 200. Això a causa que hi ha variacions d’un mateix càncer. Aleshores, hi ha factors com el tabac, responsable de més d’una tercera part dels casos de càncer. També hi ha relació amb la dieta, però sobretot jo parlaria del sobrepès, que augmenta les possibilitats».

És veritat que és hereditari?

«Hi ha casos que sí. Aquí tenim una unitat de Consell Genètic que el que fa és, si hi ha la inquietud que en una família hi ha un gen hereditari, estudien l’arbre genealògic i es comprova si el que està passant en aquella família és que són portadors de gens hereditaris i aleshores cal una vigilància més especial. A més, més d’un 90% d’aquests són càncer de mama i ovari o de còlon i aquest gen no es traspassa sempre a tots els fills. Ara bé, hi ha gent que té un càncer sense tenir aquest gen i no per això els seus fills tindran més probabilitats que la població en general».