Esther Roquer: «La persona ha d’estar al centre i el sistema ha de girar al seu voltant»

Què significa haver rebut el reconeixement com a col·legiada de l’any a Reus?

«És un orgull molt gran. Vull agrair al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona per la iniciativa de convocar aquests premis i, a més, per com funcionen. Són els companys els que et nominen i et proposen. Que siguin ells mateixos els que han pensat que mereixes el reconeixement et fa sentir doblement orgullós».

Com va rebre la notícia?

«La veritat és que va ser una sorpresa, però una molt agradable. No m’ho esperava. Penso que hi ha molts grans professionals aquí. Em sento superagraïda».

Per què creu que ha rebut el guardó?

«Suposo que té a veure amb la meva participació en el CAIROS. Tinc la sensació que la gent necessitava canvis reals, que és el que intentem fer. Al territori, es va començar a abordar amb l’atenció primària, amb els Centres de Salut Integral de Referència. La gent té ganes que hi hagi reformes tangibles que millorin la vida dels pacients, però també dels professionals».

Què la va portar a l’especialitat de geriatria?

«En el meu cas, era bastant vocacional. Jo sempre he tingut una relació molt propera amb la gent gran de la meva família, sobretot amb els avis. Després, al meu pas per la universitat, hi havia les assignatures de Geriatria i Bioètica. Em van marcar molt i vaig adonar-me que la medicina, a part de curar, també era cuidar. La suma entre els dos factors m’ha portat aquí».

Com ha canviat el tracte a la gent gran des que va introduir-se en el sector?

«Som més conscients que hi ha un canvi demogràfic, que també és un repte, i ha anat canviant la forma de treballar dels professionals. Cada vegada treballem més en equip i tenim més clar que hem de fer una medicina més personalitzada perquè l’envelliment és heterogeni, no tothom envelleix igual».

I la geriatria?

«Ha canviat molt els últims 20 anys. És una especialitat que ha anat trobant el seu lloc i el pes de la realitat ha demostrat que és molt transversal. La resta d’especialitats han anat veient que la geriatria suma i ajuda al que, al final, busquem, que és que la persona tingui millors resultats en salut».

ENVELLIMENT«No es tracta tant de viure molts anys, sinó de viure'ls bé, amb qualitat»

L’objectiu no és només allargar anys, sinó que es visquin al millor possible.

«Exacte. Hem de donar vida als anys. Hi ha tot un abordatge preventiu i, quan apareixen malalties, a part de tractar-les, hem de mirar en global, perquè el pacient millori la mobilitat, no es desnodreixi, estigui bé cognitivament... No es tracta tant de viure molts anys, sinó de viure’ls bé».

Quines claus hi ha per aconseguir-ho?

«Hi ha diversos pilars. Un és el personal: l’estil de vida, la capacitat de cuidar-se, de fer exercici físic, de nodrir-se bé, de tenir relacions socials... Són les bases per a l’envelliment actiu i saludable. Després, tenim la sort en aquest país de tenir una sanitat pública i universal que, quan tenim un problema, ens ajuda».

Què més?

«Hem de continuar treballant, perquè, per exemple, encara hi ha molta soledat no volguda. També, per a la integració entre els àmbits social i de salut. Si no treballem de bracet els uns i els altres, si una pota va coixa, l’altra tampoc funcionarà del tot bé».

Tot i tothom pot ser una porta d’entrada a una persona que té un problema.

«La persona ha d’estar al centre i el sistema ha de girar al seu voltant. Avui dia, la sensació que tenim és que la persona volta, entra en un laberint, va d’aquí cap allà. Nosaltres ens hem d’adaptar a les persones, que siguem nosaltres els que donem voltes i que la persona ho tingui senzill, amb interlocutors fàcils i que l’acompanyin en el camí».

La gent gran comença a ser entesa avui dia?

«Sí, absolutament. Jo crec que la nostra societat és longeva, i aquesta és conscient i reclama el seu espai, que l’ha de tenir. Cada vegada és més empoderada i hem de treballar perquè així sigui. A més, les societats longeves tenen aspectes molt bons. Sí, hi ha més pressió assistencial, però tenen qualitats inimitables i són un gran bé».