Cultura
Els museus de Reus optimitzen els espais i recursos amb un mètode internacional
La tècnica s'ha aplicat al Museu Salvador Vilaseca i es preveu executar també al Museu d'Art i Història
Fotografia d'arxiu d'una visita institucional al Museu Salvador Vilaseca, el primer en aplicar-se el RE-ORG.
L’Ajuntament de Reus continua treballant en la millora de l’experiència i el funcionament dels seus equipaments museístics que va més enllà de la reforma del Museu d’Art i Història (MdAH). Des de la regidoria de Cultura han volgut apostar també per la innovació a través de projectes que han contribuït per elevar Reus com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. En aquest cas, han aplicat la tècnica del RE-ORG, un mètode de reorganització desenvolupat des del Centre Internacional d’Estudis per la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM) i l’Institut Canadenc de Conservació, que té com a objectiu ajudar els museus a reorganitzar les seves reserves o magatzems. Aquest sistema ja s’ha dut a terme a les sales de reserva del Museu Salvador Vilaseca, localitzat al raval Santa Anna.
Aquesta nova organització, segons expliquen des de l’Ajuntament, permet optimitzar els espais i els recursos com el personal, l’equip o el pressupost, i també facilitar un accés segur als objectes i obres i controlar millor la seva conservació. El projecte s’ha planificat i desenvolupat a partir de la Xarxa territorial de museus de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, a través de part del seu personal, i de forma conjunta amb el Centre de Restauració, el MNAC i el Museu de Reus. La previsió és que s’executi una segona fase entre 2026 i 2027 al MdAH i a la nau situada al polígon AgroReus, on actualment hi ha ubicats els objectes d’etnologia més grans, part de l’art contemporani i alguns elements de pedra.
El mètode
El mètode RE-ORG, segons defineixen des de l’ICCROM consta de quatre fases. En primer lloc, es fan preparatius per crear les millors condicions possibles perquè la reorganització del dipòsit sigui un èxit. Posteriorment, s’elabora un informe de situació, documentant l’estat actual del dipòsit per identificar els principals problemes que afecten la col·lecció. Seguidament, s’estableix un pla d’acció que defineix les tasques necessàries i estableix un calendari del projecte i, finalment, s’executa.
Perquè l’actuació sigui un èxit aquesta ha de tenir en compte les principals àrees de responsabilitat associades a l’emmagatzematge de la col·lecció. En primer lloc, la col·lecció en si mateixa i el mobiliari i petits equips de les quals es disposa. També s’ha de tenir en compte l’edifici i espai del qual es disposa, per també conèixer els possibles riscos que presenta l’espai per la conservació de les obres. Finalment, l’administració també és un element a tenir en compte, tenint en compte les seves polítiques i procediments.
