Diari Més
Mario Basora

President de la Cambra de Comerç de Reus

Entrevista

Mario Basora: "És lícit que Tarragona vulgui la seva estació, però no hem de perdre el nord"

El president de la Cambra de Comerç de Reus, que ha completat dos anys al capdavant de la corporació, defensa la coexistència dels projectes en mobilitat, però subratlla que l'important "ara" és "arrencar amb l'estació intermodal"

Basora té l'objectiu de convertir la Cambra

Basora té l'objectiu de convertir la Cambra "en un actor imprescindible en la nova economia del Camp de Tarragona".Gerard Martí

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Ha complert dos anys com a president de la Cambra. Com valora aquest temps?

«Ens han passat volant aquests dos anys. Sembla que era ahir que estàvem decidint si ens presentàvem o no. Moltes de les fites que ens havíem posat per aquests quatre anys ja les tenim encarrilades».

Quines?

«Hem aconseguit l’Acelera Pyme, el Kit Digital, l’Oficina de Transició Energètica Empresarial, estar implicats en els Fons de Transició Nuclear. Hem estat a Wine París, a Fenavin i hem dut a terme una missió inversa del vermut. Durant molts anys hem estat lluitant per la Llei de Cambres i, després de moltes converses, tira endavant. Hem teixit un relat més sòlid i coherent sobre l’economia, la innovació i el territori. No parem».

També s’han introduït canvis a la Reus Viu el Vi.

«Hem canviat la ubicació. Crec que tenia una etiqueta posada que la gent només venia a beure vi i volíem donar-li un canvi d’aires. Amb el Parc de Sant Jordi i una adaptació d’horaris, ja li donem un caràcter més familiar».

Ho valora positivament?

«En fem una valoració positiva al 100%. Tothom ens ha dit que el canvi és positiu».

Què suposarà la Llei de Cambres?

«Un suport legal. Encara estem regits per una llei del 2014 i tindrem una seguretat jurídica més correcta i un finançament per tota la feina que fem per l’administració».

Tenia entre mans la voluntat de transformar la Llotja. En quin punt està?

«Anem pas a pas. Ja hem millorat la sonorització, hem posat més altaveus i hem canviat els equips. Ara estem treballant per posar climatització. Abans d’instal·lar pantalles i accessoris, hem d’assegurar-nos que tots els serveis estiguin coberts. Intentarem que a començaments d’any estigui posada, perquè avui dia a l’estiu fa una calor insuportable i a l’hivern la gent ha d’anar amb jaqueta».

Van per fases?

«Sí. Això permet no haver de tancar la Llotja, perquè allà no parem. Hi ha actes cada dos per tres i ens sabria greu haver d’estar tancats sis mesos, o el que calgués. Anem fent passos petits, intentant aprofitar els caps de setmana, perquè no molestin i no perdre el servei que dona».

Com veu el territori?

«Estem en un moment importantíssim. Com diu la joventut, està que se sale. Tenim inversions a Mont-roig, a Montblanc, Repsol, estem pendents de Móra d’Ebre i Ascó... Tenim un munt de projectes en marxa. Els Fons de Transició Nuclear estan funcionant de forma impressionant. Està en ebullició».

El territori està preparat per a la transició nuclear?

«Ho estarà. Avui dia encara no, però arribarem a estar-ho. En aquests casos, normalment es posen solucions amb posterioritat, però aquí la Generalitat ha tingut una visió estratègica perquè el dia que es tanquin les nuclears no suposi un impacte tan gran per al territori».

Mencionava projectes d’envergadura. El futur passa per aquí?

«El futur s’ha de fer de dues maneres. Les inversions d’envergadura són les tractores que després arrosseguen i porten inversions de menor pes. És important tenir aquestes empreses grans, però també les petites, que sumen per anar creixent».

És un efecte dominó.

«Tot va lligat. Ara, un problema gros és que les petites empreses pensen amb el dia a dia i no tenen la visió de treballar a llarg termini. Si també els podem inculcar la visió de treballar plegats amb els centres de recerca i que vegin el benefici que suposa, cada vegada tindrem unes companyies més modernes».

Perquè tot l’ecosistema prosperi, és important tenir unes bones comunicacions. Com estan?

«Hi ha qüestions més enfocades i d’altres menys. El TramCamp ja està en marxa, la primera fase començarà a construir-se aviat. L’estació intermodal tirarà endavant. El president Illa va afirmar que es poden fer els dos projectes, la intermodal per un costat i l’Horta Gran de Tarragona per l’altre. És lícit que Tarragona vulgui tenir la seva estació, però no hem de perdre el nord. L’important ara és arrencar amb l’estació intermodal i que ens pugui portar passatgers de Reus a Barcelona en un temps que no sigui de 30 anys enrere, o pitjor».

L’Aeroport, carreteres...

«Si volem que l’Aeroport creixi, si volem desestacionalitzar el turisme, necessitem que la intermodal funcioni. El meu predecessor sempre reclamava inversions per a l’N-420 i la C-14. Són molt importants, perquè una vegada comencin a notar-se les inversions al Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, seran encara més necessàries. Però costa».

Amb el desdoblament de l’N-420, caldrà ser pesats...

«Sí. He parlat amb els presidents de les cambres de Terol, Tortosa i Lleida, i amb l’alcalde de Gandesa, i tornarem a pressionar. Com més soroll fem, més ens escoltaran».

Com valora la temporada a l’Aeroport de Reus?

«Tothom està molt content. L’Aeroport funciona. El problema és que al novembre els vols s’acaben i, fins a la Setmana Santa, no tornen a arrencar. La gràcia seria que puguem potenciar aquests mesos que ara tenim sense moviment. Però això implica tenir unes bones infraestructures. L’estació intermodal suposarà un gran canvi».

Demanava impulsar viatges per a empresaris o mercaderies.

«Sí, ho he estat lluitat, però de moment no m’escolten gaire. Com que l’Aeroport funciona tan bé d’aquesta forma, costa canviar el model. A vegades es diu que no es mouen mercaderies perquè no hi ha demanda. Anys enrere se n’havien mogut. No ho tinc clar. Continuarem picant pedra»

Com s’entén que només hi hagi una connexió amb altres punts de l’Estat?

«Segurament n’hi hauria d’haver més. Quan hi havia la base de Ryanair, teníem connexions amb Sevilla, Santiago... Ara no la tenim i es lliguen els vols que interessin al turisme. Crec que el dia que facin l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona i se centrin que sigui un hub intercontinental, part dels vols aniran a Girona i a Reus i, aleshores, tornarem a tenir més vols domèstics i, també, europeus».

Les administracions miren pel bé particular o el comú?

«Soc un gran defensor de parlar en conjunt. L’àrea metropolitana crec que serà un encert. Ens donarà una força que per separat no tenim».

Quins reptes es marca d’ara endavant la Cambra?

«Hem d’impulsar les infraestructures empresarials al territori, continuar amb els Fons de Transició Nuclear, enfortir la capacitat de donar suport estratègic a les pimes i start-ups... Volem convertir la Cambra en un actor imprescindible en la nova economia del Camp de Tarragona».

tracking