L’històrica bodega de Reus que abaixa la persiana després de 70 anys: només un traspàs podria salvar-la

La Bodega La Parra ha celebrat 70 anys a Reus aquest 2025. L’actual gerent, Marc Niubó, va agafar les regnes de l’històric negoci del raval de Santa Anna fa més d’una dècada. Provinent del sector industrial, va llançar-se a l’aventura. Hi ha hagut moments complicats, però «amb esforç, dedicació, ganes, especialitzant-te, estudiant i aprenent de l’ofici, vas tirant endavant».

Mesos enrere, Niubó va rebre una proposta de feina, una «oportunitat de créixer laboralment», que no podia rebutjar. Va decidir mantenir oberta la botiga encara que només fos els dissabtes, empès pel caliu del veïnat i la clientela, i amb la voluntat de traspassar l’activitat perquè no desaparegués. No ha estat possible. El 31 de desembre del 2025, La Parra abaixarà la persiana definitivament.

«El meu somni seria que no es perdés un comerç històric de Reus», se sincera el gerent. Encara hi ha temps: «Si apareix algú amb ganes, en parlem i a veure què es pot fer». Vol «posar-ho fàcil». I és que tot i que la trajectòria de la bodega es remunta al 1955, són 70 anys «que coneguem», atès que «tenia clients d’edat avançada, com de 94 anys, que abans de la pandèmia em deien que quan eren petits venien aquí a buscar les barres de gel, la llet envasada, el iogurt».

«Té molt de recorregut aquest negoci», explica Niubó. Fins ara hi ha contactat gent interessada, «però no s’ha acabat de concretar». «La il·lusió és que no es perdi», afegeix. El traspàs facilitaria el manteniment del negoci i «després que cadascú s’ho adapti com vulgui». Va ser el 12 de febrer del 2014, a la tarda, que el sommelier va apujar per primera vegada la persiana de la bodega.

Va intentar no alterar gaire l’essència original i actualitzar-se als nous temps. «Jo no venia d’aquest sector i l’oportunitat em va arribar una miqueta per casualitat», explica. El món del vi mai no havia estat del seu interès, si bé sempre havia estat «present a casa». «M’ho vaig estar mirant i vam decidir tirar-ho endavant», relata. Ha impulsat tastos, ha servit al sector de la restauració, ha enviat licors a «tot arreu d’Espanya pràcticament». «La valoració és molt positiva», afirma.

Els veïns del barri i els clients habituals de seguida van rebre’l amb els braços oberts, fins al punt que, quan va comunicar-los que havia rebut una oferta laboral en un celler, el clam unànime era que «no ens pots deixar així, has de fer alguna cosa».

Van comprometre’s que, si obria els dissabtes al matí, respondrien. I «pràcticament tothom ha vingut». Amb una jornada reduïda, ja era prou per cobrir les despeses i pagar els proveïdors, «però arriba un moment que t’has de centrar en una feina i avançar laboralment». «El desig és que algú ho segueixi», conclou.