Enkaru: del gust per llegir còmics a il·lustrar-ne

Encar Robles dibuixa des que té ús de raó. Als 8 anys, va il·lustrar el seu primer còmic, amb la vida de gossets humanitzats com a fil conductor, i ja no ha parat. Amb el nom artístic d’Enkaru, la seva obra Demon Quest (Fandogamia) va ser guardonada com el millor manga d’autoria espanyola dels Manga Barcelona Awards 2024. El dissabte 6 de desembre, amb un nou títol sota el braç —Hell’s Rain (Letrablanka Editorial), dissenyat amb guió de Gabriel Gamora i color de Champe Ramírez—, estarà signant al Manga Barcelona en un parell de sessions.

A la petita Robles li encantava llegir, però «si em donaves un llibre només amb text, m’avorria». Gaudia encara més de veure dibuixos, vinyetes, figures. Va iniciar-se amb Mortadel·lo i Filemó i Esther y su mundo. A l’adolescència, va introduir-se en el manga, el còmic japonès, amb serials de renom com Bola de Drac o Ranma, i s’enamorà del seu estil. «Aleshores vaig començar a interessar-me per publicar, em rondava pel cap; sempre ho havia enfocat com un hobby, un joc, però i si puc fer-ho?», rememora.

Amb 20 anys i escaig va presentar el seu primer projecte a una editorial. Va ser rebutjat. Dissenyadora gràfica, va estar treballant en el seu àmbit de formació, però «sempre tenia l’espineta que jo el que volia fer eren còmics». Dit i fet, va estar desenvolupant Trisquel, que esdevindria la seva òpera prima. «En aquell moment vaig endinsar-me més en el món de la il·lustració i el còmic i vaig deixar de costat el disseny gràfic», explica.

Desitjava narrar una història relacionada amb els videojocs i així va néixer Demon Quest, que planteja una dualitat de mons a través de les dispars visions de pare i filla. La síndrome de l’impostor va aparèixer: no estava segura si agradaria, temia que quedés a mig camí entre atreure a lectors joves o adults. El premi va ser una grata sorpresa. I és més: «Ha servit com a punt de connexió entre molts pares i fills» que l’han llegit plegats. «Això és molt bonic», se sincera.

El següent repte seria Hell’s Rain, en què la ciència-ficció i les naus espacials agafen protagonisme. «Surt una mica del que acostumo a dibuixar, però ho he gaudit moltíssim», afirma. Ja està treballant en un nou còmic: Unfinished Tales, de bracet amb David Braña i Maca Robles. I «tinc més coses al cap».

Avui dia, Enkaru ha creat el seu estil propi. Beu del manga, de Rumiko Takahashi i Akira Toriyama, però també de Sean Galloway i Joe Madureira. «Segons el projecte vaig més cap al manga o el cartoon, però sempre és una mescla», detalla. Les seves obres han travessat l’oceà i han arribat als Estats Units.

Quan enceta una nova proposta, necessita tenir clar el principi i el final: «Sé de què va el còmic, com comença i com acaba, i la part del mig la deixo una mica a la improvisació». I és que «al final és com un joc». «Quan coneixes molt els personatges, és com si adoptessin vida pròpia i ells van marcant-te el camí», expressa Robles. És com si el personatge agafés el llapis i tracés el seu recorregut. «A vegades sembla que et diguin ‘per aquí no aniré, vull anar cap allà’, i tu has de recalcular-ho tot», menciona. Però al final, el nombre de pàgines és finit i toca prendre decisions. «Mentre pugui, vull continuar dedicant-me això», conclou.