Fernando Ruiz: «L’Alzheimer no solament afecta una persona, sinó que impacta tot el seu entorn»

Què explicarà al Círcol?

«El principal tema seran els nous tractaments per a l’Alzheimer, que ja han sigut aprovats i estan a punt d’arribar. Per primera vegada, poden modificar l’evolució de la malaltia. Tot i no ser una cura, ni de bon tros, sí que poden alentir-la. Perquè tothom ho pugui entendre bé, també explicarem què és la malaltia de l’Alzheimer i què podem fer per prevenir-la».

Els nous tractaments són farmacològics?

«Fins ara, el que sabem que actua sobre l’evolució és l’estil de vida. Per exemple, la dieta mediterrània, l’exercici, la socialització o l’estimulació cognitiva. Però només tracten els símptomes. Els nous tractaments sí que poden endarrerir uns mesos l’evolució de la malaltia. Són tractaments farmacològics, d’estil monoclonal, anticossos. És un primer passet per anar tenint encara més opcions».

L’Alzheimer no té cura, però permet apropar-s’hi.

«Exacte. Els tractaments farmacològics que ara tenim tracten els símptomes que hi poden anar relacionats, com el nerviosisme, l’ansietat o la desorientació, però no modifiquen realment la malaltia».

En què es diferencien els nous tractaments?

«Els estudis diuen que aconsegueixen endarrerir entre 4 i 7 mesos l’evolució de la malaltia. És a dir, es triga més temps a arribar a un mateix punt de deteriorament cognitiu respecte d’algú que no els prengués. Tot i que encara estem lluny de curar-la, és un gran pas poder alentir la malaltia».

Què es requeriria per accedir al tractament?

«És el que ara s’està negociant. Per l’experiència a altres països, no serien per a tothom. Potser seran per a persones que tenen la malaltia en una fase molt inicial i que no tinguin contraindicacions, com tractaments anticoagulants».

Què podem fer per prevenir la malaltia?

«Moltes coses. Per una banda, exercici físic. No cal que sigui molt exigent, però sí mantenir-se actiu cada dia, una mica d’exercici aeròbic. D’una altra, tenir una dieta variada i equilibrada. Tenim la sort que en la zona on vivim tenim una dieta mediterrània que és de les més potents que hi ha per prevenir i endarrerir el deteriorament cognitiu».

També parlava de la socialització i l’estimulació cognitiva.

«Sí. Hi ha vegades que, quan una persona té el diagnòstic, tendeix a aïllar-se, i hauria de ser el contrari. Hauria d’estar envoltat de gent amb qui parlar, riure... Això és important. I l’estimulació cognitiva. Ja no solament de forma reglada com quan hi ha un deteriorament diagnosticat, sinó en general, mantenir-se actiu mentalment, aprendre noves coses. El cervell, si es deixa d’enfortir, va perdent capacitats. Mai és tard per continuar aprenent, al contrari».

Com pot ajudar l’entorn?

«Per un costat, intentar entendre’n la complexitat. No solament pel pes de la mateixa paraula, Alzheimer, sinó perquè el pacient està transitant per moments complexos que la malaltia provoca, com la pèrdua de memòria. La gent del voltant ha de tenir paciència. Si fa falta repetir una cosa, no posar-se nerviós i tornar-ho a dir. Un altre símptoma és l’apatia. D’una manera empàtica, s’ha d’intentar fer partícipa aquesta persona de moltes activitats. És una malaltia que no solament afecta una persona, sinó que impacta tot el seu entorn».

Com serà el futur?

«És una pregunta complexa. S’hauran d’anar ampliant els circuits de diagnòstic. Ja veurem com es prepararan els sistemes de salut per assumir el volum que impliquen aquests tractaments, per exemple. També caldrà fer una valoració integral a mesura que prenem consciència sobre què és l’Alzheimer. Fins ara, s’assumia que era l’edat. A mesura que anem veient que no ho és, implicarà canvis. No involucra només la part mèdica, sinó que com a societat i família hem de donar tot l’ajut que es pugui».