L'Estat es manifesta sobre l'ICASS: "No crec que trigui gaire a decidir-se"

La pilota estava a la teulada de l’Estat i aquest ja l’ha anat a despenjar. La subdelegada del Govern central a Tarragona, Elisabet Romero, explica, en entrevista a Diari Més, que les institucions «van per feina» perquè «tiri endavant» el projecte de la Residència de Gent Gran de Reus, popularment coneguda com a ICASS, perquè pugui tornar a rebre els seus hostes al més aviat possible. Romero detalla que la Generalitat de Catalunya va enviar la setmana passada la informació que havia estat sol·licitada sobre l’assumpte, després d’un segon requeriment, i «ara ho estan gestionant a Madrid» per tal de «garantir tots els procediments». «Estan mirant totes les garanties», afirma. «No crec que trigui gaire a decidir-se», expressa la subdelegada del Govern espanyol a Tarragona.

L’actualització arriba en un moment en què l’entorn de la residència començava a desconfiar del compromís polític, tenint en compte que el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, havia assegurat, a finals de setembre, que, si en el termini d’un mes no s’havia pres la decisió sobre com procedir, s’inclouria el tema en la següent comissió bilateral entre la Generalitat i l’Estat. Superats els 30 dies, no hi havia «novetats», apuntà el Departament de Drets Socials i Inclusió. En paral·lel, la consellera de l’àmbit, Mònica Martínez Bravo, va enviar a l’octubre una carta a Tarsicio Ros, portaveu de l’Associació Residència Gent Gran de Reus Reobertura 100% Pública, en què l’informava que ja s’havia sol·licitat a Espanya l’autorització «per a l’enderroc de l’edifici» i «estem a l’espera de la seva resposta per a prendre una decisió definitiva». Martínez Bravo confiava rebre resposta «en els pròxims mesos», una expressió que havia fet saltar les alarmes. «No especifica si són mesos d’aquest any, del que ve... Pot ser tota la vida», lamentava Ros.

Per al futur de la residència, hi ha dues opcions sobre la taula. La primera seria enderrocar l’edifici i construir-lo de nou, l’alternativa prioritària i òptima per a l’executiu català, ja que permetria desenvolupar «un equipament de més qualitat», «adequat a la nova normativa», amb una atenció més personalitzada i, a més, «accelerar el procés de reobertura» i «optimitzar els recursos públics», segons detalla la consellera a la carta enviada a Ros. L’altra proposta seria reformar-lo i rehabilitar-lo, si bé el cost ascendiria cap als 19,5 milions d’euros.