Diari Més
Ernest Aymamí

Expresident del Consell Esportiu del Baix Camp

Entrevista

Ernest Aymamí: «Vaig estar molt content quan vam recuperar l'Olimpíada Escolar a Reus»

El president sortint del Consell Esportiu del Baix Camp fa un repàs de la seva trajectòria a la institució i el paper que juga aquesta a la comarca

Fotografia d'Ernest Aymamí, expresident del Consell Esportiu del Baix Camp

Fotografia d'Ernest Aymamí, expresident del Consell Esportiu del Baix CampGerard Martí

Miquel Llaberia

Creat:

Actualitzat:

Com arribes a aquest moment de fer un pas al costat?

«Han estat molts anys al Consell Esportiu del Baix Camp, des de l’any 1984. He estat dues etapes com a president i la resta de vicepresident i, entre tots els anys que porto a aquesta casa i amb l’edat que tinc, que són 78 anys, vaig decidir que era el moment de què entres una persona més jove. No és per cap motiu en concret, però a mi ja em toca iniciar una nova etapa i dedicar més temps a la família».

Com vas entrar al Consell?

«Jo estava a l’Ajuntament de Vilaplana l’any 1983 i el Sebastià Bondia, alcalde en aquell moment de Duesaigües i que va ser durant molt de temps el president del Consell Esportiu em va venir a buscar. Encara no sé qui li va parlar de mi, però volia que fos vicepresident de la seva junta tot i que estàvem en partits diferents, cosa que sé que li va causar alguns maldecaps».

És important deixar de banda els colors polítics?

«Molt. Jo defenso que s’ha de fer política, però ja hi ha els ajuntaments, els consells comarcals, el Parlament o el Congrés, aquí no cal. Segurament, si ens haguéssim deixat anar per batalles polítiques no hauríem recuperat les Olimpíades Escolars. Espero que continuï així».

Com ha evolucionat l’ens?

«Ha evolucionat moltíssim. Hem tingut molta sort perquè amb les entitats, clubs, ajuntaments i Consell Comarcal ens hem entès molt bé, una cosa que no ha passat en totes les comarques. Això ha facilitat molt la feina».

Què aporta el Consell Esportiu a la comarca?

«Els consells es van crear per organitzar els jocs esportius escolars, però hi ha consells com el nostre que també hem generat una xarxa de serveis per ajuntaments i entitats, ja sigui per tema de casals d’estius, socorristes o monitors. Fins i tot, donem servei a municipis de fora del Baix Camp».

Heu ajudat ajuntaments petits a poder tirar endavant coses que ells sols no podrien

«Estem molt contents d’això. Amb l’Ajuntament de Reus cal dir que hi estem molt bé, però ens agrada poder donar un cop de mà a aquells ajuntaments que ho tenen molt difícil amb el seu pressupost. A més, no és el mateix aconseguir un monitor que vagi a Reus a un que pugi fins a Prades o la Febró».

Remarcaries alguna fita durant els teus anys al Consell?

«Jo vaig estar molt content quan vam recuperar l’Olimpíada Escolar a Reus. Antigament, ho feia el Reus Deportiu, que ho va haver de deixar de fer perquè no era assumible. Però poder recuperar-ho entre el Consell Esportiu i l’Ajuntament de Reus és una cosa que em fa sentir orgullós i satisfet».

Les escoles són un bon espai per promoure l’esport

«Sí, i sobretot amb edats més joves. Al cap i a la fi, quan es fan més grans costa més promoure que facin esport perquè també estan més ocupats. I qualsevol esport és una bona opció, tot i que és cert que de vegades veus que hi ha esports tenen una ratxa important i després decauen».

Imagino que el futbol no decau

«No! El futbol no. Però, per exemple, el vòlei que fins fa no massa era bastant desconegut ara està en auge. L’any passat i enguany també hem fet els campionats de Catalunya escolars aquí al Baix Camp i teníem 150 equips catalans. Organitzar una competició amb tots aquests equips és una barbaritat. Una cosa bona és que d’entre tots els joves que proven un esport, algun s’acaba quedant en aquest».

A partir d’ara el Consell l’encapçalarà Gemma Balanyà, la primera presidenta. Com ho veus?

«Crec que el Consell queda en bones mans. Haig de destacar que tenim un personal molt entregat, que treballen caps de setmana i no tothom està disposat i crec que té un gran equip. Per mi han estat com una segona família».

tracking