Plantegen el punt on podria estar la fossa de Pich Aguilera

Els historiadors locals Joan Olivella i Cristian Muñoz plantegen una hipòtesi de la possible ubicació del pou de l’antiga fàbrica tèxtil de Pich Aguilera, que s’hauria utilitzat per inhumar cadàvers durant la repressió franquista. Tal com va avançar Diari de Tarragona, junt amb l’arquitecte Miquel Pich Aguilera, besnet d’un exdirector de la indústria, han acotat un punt al carrer de Jacint Barrau que encaixa amb les descripcions d’Antoni Batlle, el testimoni que informà per escrit de l’existència de la fossa. «Memorial Democràtic demanava un punt exacte i ara els hi hem donat, [...] això va sobre voluntats», declara Olivella a Diari Més.

Amb la hipòtesi sobre la taula, fonts de la Direcció General de Memòria Democràtica detallen que «si hi ha historiadors que ens envien nous indicis, els tenim en compte i treballem per verificar-ho». «Ara nosaltres ens posem a investigar això», afirmen.

Olivella i Muñoz, que, des del primer moment, van demanar que s’investigui la presència de la possible fossa i van arribar a col·locar dos cartells explicant la història de l’entorn a les portes de l’antiga fàbrica de teixits, van incorporar a la investigació Miquel Pich Aguilera a l’estiu. Establert a l’Argentina, va contactar amb els historiadors i va oferir-los ajuda. Van localitzar uns plànols i, en aplicar la planimetria, es va definir una circumferència d’uns 2,5 metres de diàmetre «que possiblement sigui el pou, quadra amb les descripcions de Batlle i queda dins dels antics terrenys de Pich Aguilera», explica Olivella. «Tot sembla casar molt bé», comenta.

Per tot plegat, plantegen la hipòtesi i demanen a la Generalitat que s’inclogui el cas en el Pla de Fosses per al 2026. També reclamen que l’Ajuntament de Reus pressioni «perquè es pugui, com a mínim, sondejar si hi ha el pou o no». «Nosaltres volem que aquesta fossa, almenys, se sondegi i, si hi és, endavant», se sincera Olivella.

La Direcció General de Memòria Democràtica va declarar, durant l’estiu, que no era possible ni viable plantejar cap actuació arqueològica concreta «sense la localització precisa del pou», després que els intents del consistori per localitzar la ubicació exacta no fructifiquessin. Això no obstant, l’organisme no va descartar actuar-hi en cas que la investigació obtingués uns resultats satisfactoris. «La Direcció General de Memòria Democràtica està en disposició de fer una avaluació i, en cas que fos possible, una intervenció en el moment en què es localitzi la fossa», van assegurar les fonts aleshores.

La finca de l’antiga fàbrica de Pich Aguilera va ser un dels quatre solars que l’Ajuntament va presentar a la Generalitat de Catalunya en la reserva pública per a pisos socials. La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, va assegurar, en la seva visita a Reus, que s’està «treballant» en les propostes rebudes perquè «tots els solars posats a disposició es converteixin en llars». En aquest context, Memòria Democràtica va apuntar que, si s’hi acaben executant obres, «caldrà establir en el projecte els controls arqueològics corresponents».

La presència de la fossa, catalogada com a «probable» al Banc de la Memòria Democràtica, va tornar a sortir a la llum amb la posada a la venda dels terrenys el 2024. En el directori, es menciona que es desconeix l’estat de conservació del pou i que l’espai no ha estat dignificat.