S’analitzarà si hi ha restes a Pich Aguilera, però «això no vol dir que es pari el projecte constructiu»

L’Ajuntament de Reus projecta construir habitatges a l’espai ocupat per l’antiga fàbrica tèxtil de Pich Aguilera. Ja va intentar vendre la finca a finals del 2024 amb una subhasta pública, per 4,9 milions d’euros, però el concurs va quedar desert. Dies enrere, el consistori va posar a disposició de la Generalitat de Catalunya els terrenys en el marc de la reserva pública de sòls per a pisos socials. Això no obstant, qualsevol operació està condicionada per la presència d’una possible fossa de la repressió franquista. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, detalla que «s’ha d’analitzar si hi ha restes o no». En cas que se’n trobessin, s’exhumarien, identificarien i dignificarien. Amb tot, això no impediria tirar endavant el projecte urbanístic.

La fossa de Pich Aguilera està identificada com a «probable» al Banc de la Memòria Democràtica, si bé se’n desconeix l’estat de conservació. La Direcció General de Memòria Democràtica ja va dur a terme uns primers passos inicials per establir amb l’Ajuntament «una col·laboració amb relació a l’emplaçament i explorar de manera conjunta vies per trobar una solució consensuada i coordinada», tal com va avançar Diari Més. Guaita confirma que «la Generalitat està treballant amb nosaltres» i assenyala que «si es trobés alguna cosa, el Govern decidirà, d’acord amb els protocols que té, com continuar».

La batllessa subratlla que, en cas que es trobin restes humanes, «s’han de treure i catalogar per buscar els familiars, que probablement no saben que estan allí». «La voluntat és, si n’hi ha, dignificar aquestes persones», expressa.

A hores d’ara, l’autoritat catalana no hauria accedit a l’immoble de l’avinguda del President Companys, a tocar del Mercat Central. L’alcaldessa explica que sí que s’hi ha entrat «a escala municipal» i que «no hi hem detectat res encara», però «tampoc tenim nosaltres els mecanismes que utilitzi la Generalitat».

Segons es va comunicar des del Govern català al consistori, «en cas que es trobessin restes d’aquesta fossa, el que es faria seria treure-les, identificar-les i dignificar-les». «Això no és un procés gaire llarg, segons ens van comentar», menciona la batllessa.

Amb tot, «això no vol dir que es pari el projecte» i «no el paralitza de manera indefinida». «Moltes vegades, es tracta de recuperar les restes, identificar-les i guardar-les», informa, tot concretant que «suposa uns mesos, però no de manera indefinida». «Continuarà el projecte, però dignificant les persones que van ser enterrades allà», menciona Guaita.

La batllessa explica que «nosaltres el que volíem fer és donar resposta a una necessitat que hi ha d’habitatge: tenim una finca al centre». «El que no entenc és el que no ha passat en aquesta finca durant tants anys», assevera. «Ara tothom dona solucions, però durant molts anys ningú ha fet res perquè hi passin coses», remata.

La voluntat del govern municipal era vendre la finca per destinar l’espai a la construcció de pisos, habilitar baixos comercials i urbanitzar un passatge. La densitat màxima és de 192 habitatges. L’alienació també està condicionada per la possibilitat d’haver-hi restes contaminants en els terrenys per la seva activitat industrial passada.

El pou es va construir a principis del segle XX i estava destinat a proveir d’aigua Pich Aguilera. El 1951, en un moment de sequera, la propietat va encarregar a Antoni Batlle i Mas l’elaboració d’un informe i dels plànols per estudiar la viabilitat d’aprofitar la infraestructura. Un familiar seu hauria baixat a comprovar-ne l’estat inferior i n’hauria tornat sense color al rostre. Explicà que, a uns trenta metres de fondària, s’apilaven desenes de cadàvers. La direcció de la fàbrica hauria ordenat posar fi a la inspecció i cegar el pou.