Memòria
Memòria Democràtica, «en disposició» d’intervenir quan «es localitzi la fossa» de Pich Aguilera
Fins que no es precisi la ubicació, «no és viable plantejar cap actuació arqueològica concreta»
El solar es troba entre l’avinguda del President Companys i el carrer de Jacint Barrau.
A hores d’ara, encara no s’ha localitzat la ubicació concreta de la possible fossa de la finca de l’antiga fàbrica tèxtil de Pich Aguilera. L’Ajuntament de Reus hi ha accedit per intentar trobar-hi indicis, sense èxit. «Sense la localització precisa del pou, no és possible ni viable plantejar cap actuació arqueològica concreta», expressen fonts de la Direcció General de Memòria Democràtica, tal com va avançar el Diari de Tarragona.
Això no obstant, no descarten actuar-hi en cas que la investigació fructifiqui. «La Direcció General de Memòria Democràtica està en disposició de fer una avaluació i, en cas que fos possible, una intervenció en el moment en què es localitzi la fossa», prossegueixen.
La finca va ser un dels quatre solars que el consistori va presentar a la Generalitat de Catalunya en la reserva pública per a pisos socials. La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, va assegurar, en la seva visita a Reus, que s’està «treballant» en les propostes rebudes perquè «tots els solars posats a disposició es converteixin en llars». En aquest context, Memòria Democràtica apunta que, si s’hi acaben executant obres, «caldrà establir en el projecte els controls arqueològics corresponents».
En el darrer ple, la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, va explicar que «en el cas que ens trobem, quan comencem la transformació d’aquest solar, que hi hagi evidències físiques (de la possible fossa), evidentment s’aturarien les obres». Amb la documentació i els testimonis i registres recopilats fins al moment, però, «no hi ha prou evidències físiques d’on s’haurien de fer aquests treballs».
Així mateix, l’edil va avançar que s’han iniciat les tasques de modificació puntual del planejament «que faria possible que aquest projecte sigui executable per part de la Generalitat». Al llarg de l’any, el director general de Memòria Democràtica i l’Ajuntament han mantingut contactes per conèixer els antecedents del cas, posar en context la situació i trobar una solució consensuada i coordinada.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ja va comentar que, si es trobessin restes humanes, «s’han de treure, identificar i dignificar». La presència de la fossa, catalogada com a «probable» al Banc de la Memòria Democràtica, va tornar a sortir a la llum amb la posada a la venda de la finca l’últim quadrimestre del 2024.
La veu dels historiadors
Els historiadors locals, com Joan Olivella i Cristian Muñoz, van demanar, des del primer moment, que s’investigui la presència de la possible fossa i van arribar a col·locar dos cartells explicant la història de l’entorn —l’Escola del Treball, l’actual Institut Baix Camp, va ser emprada com a fàbrica d’aviació i armament i com a centre de reclusió—.
Per la seva banda, Joan Navais va poder conèixer Antoni Batlle, el testimoni que deixà per escrit que, entre l’Escola del Treball i les naus de la fàbrica de teixits, hi havia el pou. «M’ho va explicar i, de la manera que ho va fer, jo em crec que sigui veritat», expressa.