El Memorimage: entre l'alumnat i el rei d'Andorra

El Memorimage és un espai de retrobament i, a la vegada, de descoberta. Amb les imatges d’arxiu com a estendard, permet posar la mirada al passat, recordar, rememorar. «Un país sense documentals és com una família sense àlbum de fotos», reflexionava el director artístic del festival, Agustí Argelich, citant el cineasta Patricio Guzmán. Però és, justament, navegant entre les captures de la càmera, entre els fotogrames, entre els documents i les factures, que, a vegades, un detall refulgeix, surt de la penombra i presenta una fascinant història, que potser va passar fa anys i panys, però que no se li havia prestat atenció.

La vintena edició del certamen cinematogràfic va apujar el teló dimarts amb un cas propi d’un thriller amb tonalitats còmiques, d’un Mortadel·lo i Filemó amb mètodes tan esbojarrats com de sorprenent efectivitat i on, malgrat que l’explosiu acabi esclatant als morros, l’individu en surt indemne. L’acte inaugural va permetre conèixer la vida de Boris Skossyreff: aristòcrata, espia, diplomàtic, estafador, gigoló, trencacors, mentider i autoproclamat rei d’Andorra. «La realitat supera la ficció», reconeixia Manel Piñero, l’actor que l’interpreta en el documental de Jorge Cebrián.

Boris Skossyreff, l’estafador que va ser rei va descobrir la fascinant trajectòria d’un fill de la noblesa russa —nascut a l’actual Lituània— que va fugir de la revolució bolxevic, es va moure per Europa i s’establí a Palma de Mallorca abans de centrar la seva diana en Andorra. En un moment d’inestabilitat política al coprincipat en què el poble anhelava més sobirania, el pocavergonya s’hi presentà com a garant dels seus desitjos i s’autoproclamà monarca. No tardaria a entrar en disputa amb el bisbe d’Urgell i a ser expulsat.

Això no obstant, el Memorimage no busca només la participació dels grans cineastes, sinó difondre la creativitat i el gust pel món audiovisual i la memòria històrica entre el jovent. Si el MemoriJove ja buscava apropar les obres i promoure el pensament crític, ahir al Teatre Bartrina es van projectar dos curtmetratges elaborats pels alumnes del Col·legi Sant Josep i l’Escola Puigcerver.

Oniria 3, la proposta del Col·legi Sant Josep, partia d’unes colònies a una masia. Desencantats i amb ganes de tornar a casa, un dels joves troba una cinta de casset. «Què és un casset?», responia el seu amic. Amb esforç, aconseguien connectar-lo a la pantalla de televisió per analitzar el seu contingut: s’hi veien imatges en blanc i negre, de persones gaudint en aquell indret. Podrien haver estat ells perfectament. Això deriva en un tornado d’emocions.

Per la seva banda, el projecte de l’Escola Puigcerver començava amb el record del dia de Sant Pere de 1985. Mentre la família mirava la cercavila dels Nanos, els pares deixaven les criatures soles per anar a comprar mantecados. Ni un minut passaria i la filla petita desapareixeria. No se l’havia tornat a veure. 40 anys més tard, la protagonista decidia fer el cor fort i tornar a casa dels seus pares per primera vegada des de la seva defunció. Allà, entrava a l’antiga habitació de la seva germana, on el tocadiscos, en funcionament, la distreia a cada estona. Remenant entre baüls, trobà cintes de vídeo i àlbums de fotos. A banda de portar-li molts records, feren que investigués sobre el culpable de la desaparició. L’havia tingut ben a prop.