Reus tindrà set plantes de bateries per emmagatzemar energia: "Reduirà el risc d'apagada"

Reus acollirà un ambiciós projecte de set plantes d’emmagatzematge d’energia elèctrica. Promogut per l’empresa Isabel Development 4 SL, el sistema de bateries permetrà gestionar la producció d’energia produïda per fonts renovables, maximitzar el seu rendiment i contribuir a la flexibilitat del sistema. A més, permetrà «evitar o que es redueixi el risc que es produeixi una apagada», detalla el professor del Departament d’Enginyeria Mecànica i membre del CREVER-Grup de Recerca d’Enginyeria Tèrmica Aplicada de la URV, Joan Carles Bruno. Cada instal·lació tindrà una potència instal·lada de 4,5 MW.

La Generalitat de Catalunya ja va atorgar a l’estiu les autoritzacions administratives prèvia i de construcció de les plantes, denominades Bellissens 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8, que s’alçaran a tocar de la carretera N-340, la seu de la ITV i la subestació elèctrica SE Bellissens. Bruno explica que quan hi ha un excés d’energies renovables, per exemple, durant les hores centrals del dia en el cas de la fotovoltaica, en què hi ha molta disponibilitat i poc consum, hi ha l’escenari de la «sobreproducció», que pot desencadenar en una «inestabilitat de la xarxa». Les fonts renovables són intermitents, de forma que les bateries ajudarien a emmagatzemar la producció «per poder-la utilitzar quan sigui necessari» i, a la vegada, permetrien «regular millor la xarxa».

El professor del màster del Vehicle Elèctric de la URV, Carlos Olalla, destaca que és «una molt bona notícia» que s’instal·li una planta d’aquestes característiques perquè «al país no en teníem cap d’operativa». «Era una situació una mica estranya, tenint en compte el pes que tenen les renovables a l’Estat i les dificultats per garantir l’estabilitat de la xarxa elèctrica», assenyala. El docent considera que l’apagada de l’abril podria haver accelerat la tramitació del projecte, però, independentment de si hi té relació o no, «té importància en aquest sentit». Recorda les apagades que es van viure al sud d’Austràlia el 2017. El país oceànic va aconseguir estabilitzar la xarxa amb un sistema de bateries «semblant al cas de Reus». Així mateix, la metodologia pot ajudar a reduir costos i, al final de la cadena, la factura de la llum. «Que es faci això crec que pot ajudar a evitar episodis com els que es van veure fa uns mesos», analitza. A més, afegeix que es podrà aprofitar «molt més» les plantes d’energia renovable perquè, en l’actualitat, si no es pot consumir a l’instant, «es retalla o es perd» i, així, es podran emmagatzemar.

Per la seva banda, el catedràtic del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV, Jesús Brezmes, apunta que la xarxa elèctrica tradicional «es basava en l’equilibri entre oferta i demanda». «Havia de ser pràcticament el mateix perquè, si no, apareixia el concepte de desestabilització», comenta, tot aportant: «Si hi ha sobreproducció d’energia respecte al consumidor, això pot desestabilitzar la xarxa, de la mateixa manera que si la demanda és superior a la producció». Per garantir l’equilibri, junt amb el component d’aleatorietat que ofereix l’energia renovable i el seu creixent ús, és important l’emmagatzematge.

Bateries d'ió liti en marxa

El projecte promogut per Isabel Development 4 SL s’ubicarà a tocar de la carretera N-340, la seu de la ITV a Reus i la subestació de Bellissens. Les set instal·lacions tindran una potència de 4,5 MW i empraran bateries d’ió liti. Cada una estarà conformada per quatre contenidors, d’entre deu i dotze racks de bateries, i inclourà un centre de transformació i una línia soterrada d’interconnexió, amb destí a la subestació elèctrica SE Bellissens. El pressupost total de la inversió s’eleva cap als 16 milions d’euros, amb costos d’entre 2,2 i 2,5 milions per acció. El termini màxim per a la seva posada en marxa és de 2 anys, que van començar a comptar el juliol, amb la resolució de l’administració pública i la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Una vegada activada, el titular haurà de trametre una memòria de l’exercici cada any.