No em distreguis, estic treballant

En Hudson s’ha convertit en un membre més de la família d’Eliseo Figuera. De cabellera negra, segueix Figuera allà on va. No és un mer acompanyant, sinó que, en realitat, és el seu guia. Ja ho adverteix l’etiqueta que du penjant: «No em distreguis, estic treballant». «Allà on va, t’hi llances; tens tanta confiança en ell que el bastó no pot competir amb un gos pigall», relata Figuera. «Anar amb un bastó és anar en un 600 i amb pigall, en un Ferrari», afegia Laia Plana. Tots dos són usuaris de gos guia.

La Fundació ONCE del Gos Guia va organitzar ahir al matí una exhibició per mostrar a la ciutadania i, en especial, als més petits com es treballa amb els gossos perquè siguin d’ajuda per a les persones amb discapacitat visual. «Per a les persones cegues, són els nostres ulls», va expressar el delegat territorial d’ONCE a Catalunya, Enric Botí. En la jornada, que tenia per lema Molt més que un gos, els instructors Manuel de la Dehesa i Elena Molina van explicar el procés d’ensinistrament dels animals perquè siguin capaços de superar reptes com pujar o baixar escales, travessar passos de vianants o evitar que el seu amo col·lideixi amb obstacles que pugui trobar-se a la via pública. Els regidors Dolors Vázquez, Enrique Martín i Anabel Martínez van completar un recorregut amb la vista coberta per un antifaç, orientant-se gràcies a la presència de l’animal. «A través de sentir-se a la pell d’altres persones és quan s’aconsegueix un exercici d’empatia», va comentar Martín, regidor de Salut i Esports.

El director de l’ONCE a Reus, Fran Sánchez, va remarcar que el pigall «no només és una forma de tenir mobilitat segura». «És un membre més de la teva família, l’estimes moltíssim, perquè cada dia et dona el millor i no et demana res», va comentar.

En l’actualitat, el temps d’espera perquè una persona cega rebi un gos pigall és d’uns tres anys. Botí va explicar que el període d’entrenament i habituació fins que s’està en disposició d’entregar el ca és «lent». Amb tot, aquest s’ha allargat els últims anys arran d’un augment de la demanda. «El gos pigall s’ha convertit en un element de mobilitat segura», va certificar. Per intentar alleugerir la llista i reduir els terminis, s’estan ampliant les instal·lacions de l’escola de gossos pigall, ubicada a Boadilla del Monte (Madrid). «Hi haurà més gossos i esperem que es pugui abaixar el temps d’espera», desitja Figuera.

Elena Molina, entrenadora de l’escola de gossos guia, va explicar que l’ensinistrament de l’animal es divideix en dues fases. La primera consisteix a adoptar les bases dels aspectes que implicarà la feina. L’entrenament avançat se centra en l’encaix amb l’usuari perquè la unió funcioni. Entre els aprenentatges que adquireix, s’inclou rebutjar menjar o, fins i tot, desobeir, en cas, per exemple, que l’amo doni el senyal d’avançar, però que s’apropi un vehicle que pugui causar un accident.

En els seus 35 anys d’història, la Fundació ONCE del Gos Guia ha lliurat més de 3.700 gossos, sent prop de mil els que actualment caminen al costat de persones cegues pels carrers i pobles. A Catalunya, hi ha 144 gossos pigall, 11 d’ells, a la província de Tarragona, i 4, a Reus. Cal recordar el dret d’accés universal dels cans guia en els espais, establiments i transports d’ús públic.