Jesús Bastante: «No sé si la Sagrada Família perdrà part de la màgia que té quan deixi d’estar entre bastides i grues»

Què pot esperar el lector?

«El aprendiz de Gaudí és una història d’amor entre dos joves, la neboda d’Antoni Gaudí, Rosetta, i Pau, l’aprenent, que té lloc durant els primers anys de la construcció de la Sagrada Família. És una història d’amor entre dues persones, però també a una basílica, una ciutat i un món que s’estan construint. El segle XIX és una història que mereix ser explicada. Entendre els últims anys ajudaria a entendre moltes de les coses que estan passant avui dia. És una història d’amor, d’art, de pèrdues i de descobertes».

La neboda de Gaudí, Rosetta, és un personatge real?

«Rosetta va existir. És la filla de Rosa, germana de Gaudí. Quan mor, Rosetta té 3 anys. El pare, que és un pianista frustrat, l’abandona i Gaudí se n’ha de fer càrrec. Aquí hi ha una història de la qual se’n sap molt poc. La seva neboda era una mena d’àncora amb la realitat. Quan Rosetta mor, el gener del 1912, Gaudí decideix no acceptar cap altre encàrrec més enllà de la Sagrada Família. En canvi, Pau no va existir, però perfectament podria haver-ho fet, i ens permet retratar una part de la societat barcelonina que no era precisament acomodada».

Era Gaudí creient?

«Creient ho era, però no va ser sempre un asceta com se l’ha definit en els últims anys de la seva vida. Assoleix la plenitud de la seva fe amb l’encàrrec de la Sagrada Família, que el porta a endinsar-se i a estudiar tot l’estudiable de simbologia. D’altra banda, hi ha un desengany amorós. Pepeta Moreu li dona carabasses».

Quina relació hi ha?

«Ho entoma com una manera de consagrar-se més a l’obra que tenia pendent i la Sagrada Família es converteix en una forma d’explicar el món. Això el porta a estudiar moltíssim més. Es torna algú molt religiós, volia que cada detall de la Sagrada Família tingués un fonament bíblic. Al final de la seva vida, sí que la seva vida religiosa es va accentuar moltíssim. Prova d’això és que no només per la construcció de la Sagrada Família se l’ha declarat venerable. Jo crec que se’l podrà beatificar aviat».

El 2026 se celebra l’Any Gaudí i s’inaugurarà la torre més alta de la basílica.

«És veritat que el 2026 és l’any del centenari de la seva mort i hi ha un moviment per intentar que sigui beatificat i per acabar, com a mínim, la part de les obres que tinguin a veure amb la construcció de la basílica, si bé quedarà veure què acaba passant amb els pisos que hi ha a la vora, que això comporta un problema molt més gros. L’actualitat es vincula amb la novel·la, però la realitat va més enllà del centenari de Gaudí. Relata quatre històries, d’amor, de quelcom que es va construint. Una altra pregunta serà què passarà quan la Sagrada Família deixi d’estar en construcció, que no sé si perdrà part de la màgia que té, ja que tots ens hem acostumat a veure-la entre bastides i grues».

Les quatre històries van més enllà de la religió.

«He intentat, i crec que me n’he sortit, sortir de la meva zona de confort, d’una novel·la molt religiosa. Abans he tingut com a protagonistes Luter, Jesucrist... Aquí hi ha l’Església, evidentment, però sobretot una cultura, una història d’amor, una ciutat que es crea... És una novel·la de personatges, de la ciutat i de la mateixa basílica com a personatge. No és una novel·la religiosa, tot i que no es poden obviar les connotacions religioses en la vida dels protagonistes i en el fet que s’està construint una basílica».

Remarca molt l’època.

«Hi ha moltes coses que ens podrien ajudar a entendre coses que passen ara, com la lluita de classes que es produïen a la Barcelona de l’època. Això està succeint altra vegada. Llegir coses que passaven fa 150 anys ens hauria de servir per entendre que, a vegades, ensopeguem amb pedres que hauríem de saltar».

Què passarà a Reus?

«Amb la presentació a Reus, farem èmfasi en la figura de Gaudí, la seva importància per a l’Església i l’arquitectura, però la novel·la va més enllà d’ell. És interessant que el lector se submergeixi, gaudeixi i faci seva la novel·la. Tant de bo l’ajudi a conèixer una mica més l’època i l’ambient en què es movia l’arquitecte».