Manel Muñoz: «No volíem pujades o baixades lineals, sinó anar a ajudar qui ho necessita»

Per al 2026, s’introdueixen ajustos dels trams de la taxa i el preu públic de la recollida de la brossa segons els m2 de les llars o els locals comercials. Per què no es fa per generació de residus o nombre d’ocupants?

«Perquè ens portava a situacions injustes. Estic convençut que un immoble que no arribi a 80 m2 on visquin els avis, els pares i els nets genera més residus que una casa molt gran on només visqui un matrimoni, però precisament hem d’atendre per què en un pis de menys de 80 m2 hi ha vivint una família tan gran. En el pitjor dels casos, potser estan vivint de la pensió dels avis, i el que no podem fer és perjudicar-los més. El sistema de m2 és el més just? Segurament no, però és el que ens dona una dada més fiable. Vaig parlar amb un veí d’una zona residencial. Em feia aquesta reflexió: ‘Jo amb la meva dona vivim aquí en una casa que és molt gran, però generem molt poc residu’. Sí, però tens una capacitat econòmica amb què et pots permetre viure en aquella casa. No et pots permetre aportar més al sistema, però que en cap cas és ni 1 euro al dia? Això és la solidaritat fiscal: que qui més té, potser sí que està pagant fins i tot més, però està contribuint a un sistema perquè pot i té capacitat per fer-ho, més que no pas la família d’un immoble més modest».

Els primers pressupostos van estar marcats per la pujada dels impostos. Deia que no els identificaven del tot. Ara, què?

«Nosaltres vam dir ‘venim a transformar la ciutat’. En molts aspectes, i un és aquest. L’any passat ja deia ‘aquests són més nostres, però encara no ho són del tot’. I així és com ens volem identificar. Amb les ordenances, no apujant les taxes de caràcter social, relacionant la tarifa de l’aigua amb el consum, introduint i mantenint el sistema de bonificacions... I després, amb un pressupost que dona continuïtat als dels altres anys, que es va ajustant i que cerca la màxima eficiència».

L’oposició critica el grau d’execució dels comptes.

«Segons qui sembla mentida que hagi estat governant. Un pla d’inversions s’aprova, tens una reserva de crèdit per dur a terme aquelles inversions, però no vol dir que ho facis aquell any. En molts casos no pots, perquè hi ha darrere una sèrie de tramitacions. En pocs casos no passarà 1 any. El primer exercici, el nivell d’execució del pla d’inversions va ser baix. Del pressupost ordinari, estem tocant l’excel·lència. Estem al 98%, que és moltíssim. Amb inversions, ja dèiem que eren de mandat, de caràcter plurianual. El 2024, vam executar 6 milions en inversions. Enguany, en portem 11, i la previsió és arribar als 15,6 en tancar l’any. Quedaran coses per fer, però tenim la reserva ja, i si no s’ha fet és perquè hi ha una sèrie de qüestions en marxa. Nosaltres mateixos estem executant coses que ja teníem heretades. Només cal anar al Complex Riera. Això ens ve d’una previsió pressupostària que es va fer en el seu moment. L’important és la maquinària que tenim en marxa, que tinguem allí la reserva, i que ho anem fent».

Les despeses de personal s’estan incrementant. Passen de 48 milions el 2024 a 55,7 milions. A què es deu? És assumible?

«No tenim una plantilla desproporcionada. En termes comparatius amb altres ajuntaments, en molts casos estem fins i tot per sota. Cada any, ens trobem, primer, amb la necessitat d’actualitzar i incrementar les retribucions del personal, igual que amb els funcionaris de l’Estat. I a Reus, ens vam trobar amb una Relació de Llocs de Treball a la que s’havia de donar compliment, amb necessitats de reconèixer una carrera professional i la possibilitat de promocions, d’acomodar les retribucions i situacions. Sempre hem volgut mirar que la plantilla estigui en les millors condicions. Només garantint els drets dels treballadors de l’Ajuntament estarem en disposició de donar el millor servei a la ciutadania. A més, hi ha situacions com l’any passat, quan vam incrementar el pressupost amb una partida molt important per a la Brigada d’Intervenció Ràpida. Això té un impacte pressupostari. I no per l’any passat, sinó que això es trasllada als següents pressupostos. O si obres una escola bressol, és amb un personal».

Hi haurà bonificacions d’IBI i ICIO per a empreses «estratègiques» que vagin al Tecnoparc. Per què allà? Si arriba una empresa que busca instal·lar-se a una altra part, no en tindria dret?

«Tindria dret a les bonificacions que ja existeixen, que són molt àmplies. Per què el Tecnoparc? Perquè volem que es desenvolupi. Va ser una aposta en el seu moment d’un govern socialista, i durant els 12 anys de govern del senyor Pellicer, el sector ha quedat oblidat i ple d’herbes. Volem que es desenvolupi, i que ho faci en uns sectors estratègics. Per què són estratègics? Perquè fan créixer la ciutat, creen ocupació, aporten riquesa, i això també és millorar les condicions de vida dels habitants. Vetllarem per atreure inversions al Tecnoparc i on sigui. No oblidem el petit comerç ni altres sectors, que també tenen la nostra ajuda».

Els últims exercicis s’ha apostat per la congelació d’impostos i la introducció de bonificacions. S’ha plantejat abaixar-los?

«És que els hem abaixat aplicant les bonificacions. Que no els hem abaixat de manera lineal? No, no ho hem fet. Els hem baixat a qui se’ls havia de baixar, des de qui recicla i fa ús de la deixalleria a aquells que volien fer habitatge de lloguer assequible, els joves que pretenien emancipar-se... Aquesta és la política que volíem dur a terme. No d’increments ni baixades lineals generalitzades, sinó anant, estratègicament, amb justícia social, a ajudar aquell que ho necessita».

Reduint l’endeutament.

«Exacte. Hem reduït el deute a 114,79 milions d’euros, que és gairebé 3 milions menys que el que hi havia estimat per al 2025. La ràtio d’endeutament la situem en 57,52%, molt per sota del màxim legal permès. L’anterior govern també s’omplia de boca dient ‘hem de reduir el deute’, i això portava a no fer res. Nosaltres demostrem que es pot reduir el deute i la ràtio d’endeutament, que ens permetria fins i tot endeutar-nos i no és necessari que ho fem, fent coses, i transformant la ciutat. I abaixant impostos».

Quina ha estat la filosofia amb què s’han treballat aquests comptes?

«Hem posat les persones al centre. No és casual que una de les partides més importants sigui Drets Socials. Amb escolta activa, per anar a les qüestions que ens reclama la ciutadania. I en matèria d’ordenances, sent conscients que la regulació que fem de la matèria fiscal és una eina també de transformació».