Mar Roig: «Hi ha qui diu que el luxe és desorbitat, però jo dic que aporta un valor afegit»

Parles sobre les bambolines del luxe. Què significa això?

«Les bambolines són el que fan que el luxe es faci notar. És com les persones que ens dediquem a gestionar marques de luxe fem que destaquin, que generin desig, que deixi a la gent bocabadada o que fa que una persona compri una carcassa de mòbil per 500 euros en comptes d’una per 10 euros. Hi ha qui diu que el luxe és desorbitat, però jo dic que aporta un valor afegit que construïm des de les bambolines».

Entenc que el valor afegit és molt superior al valor propi del producte, oi?

«Totalment, parlem d’un producte amplificat. Els consumidors de luxe el que demanen no són simplement productes, sinó experiències. Estan disposats a pagar més perquè allò els aporti una experiència que la resta de productes no els aporten. Jo sempre faig servir una metàfora que crec que és molt visual, que és l’iceberg del luxe. Un iceberg és una gran peça de gel i hi ha una part que tu veus que et sembla molt gran, però la major part de l’iceberg està enfonsada. No es pot tocar, no es pot sentir, però està allí i crea valor. Ara bé, el producte és important també, ha de tenir unes qualitats intrínseques de materials o de processos de fabricació artesans. Però quan parlem de productes de luxe el valor afegit és clau».

Això és una oportunitat per als artesans?

«Sí, i més en un món com l’actual. El producte de luxe és un producte escàs, diferent i de qualitat, i per això encaixa molt bé amb l’artesania. Ens omplim molt la boca d’intel·ligència artificial, realitat augmentada i totes aquestes coses, però res d’això ens pot oferir el plaer de tocar una textura agradable, de gaudir amb el paladar d’un bon cava o un bon pernil. Tot això cada vegada serà més escàs i, precisament, una de les claus del luxe és la dificultat d’accés».

I què passa amb aquella gent que vol accedir a aquest luxe, però no s’ho pot permetre?

«Per això també existeix una segmentació i altres categories com el prèmium. Hem de deixar clar que luxe i prèmium no són la mateixa cosa, ja que el prèmium seria una mica més accessible. És com una piràmide, a dalt de tot hi ha el luxe, més escàs, de més difícil accés, però de més valor, i a mesura que vas baixant tot això s’inverteix. Ara bé, no tot és blanc o negre i, per aquest motiu, les empreses també s’adapten perquè potser un client sí que està disposat o és capaç de gastar-se uns diners de més en alguna cosa, però fins a cert punt».

Com és això de treballar entre les bambolines del luxe?

«Jo m’ho passo molt bé! Fa molt de temps que hi treballo i he estat molts anys fora, tot i que soc de Reus. He treballat en empreses de molts sectors com l’automoció, la bellesa o les begudes espirituoses i l’exigència és molt alta. Has d’aportar un valor en innovació, que la gent es pensa que la innovació tan sols és en el producte i no, és també com li parles al client, la pàgina web, com interactues, com és la botiga i la competència és molt alta. Es requereix una excel·lència i una precisió molt elevades».