Societat
El dol perinatal i els «petits estels» es fan visibles al Mas Miarnau de Reus
Hi va tenir lloc una diada en record dels fills que van morir en la gestació, el part o poc després

La jornada va acabar amb l'enlairament de globus, en homenatge als fills que no hi són
Cada 15 d’octubre es commemora el Dia Internacional de la Mort Gestacional i Perinatal. Els jardins del Mas Miarnau van ser, ahir, l’espai de trobada de desenes de famílies que tenien en comú la pèrdua d’un fill durant la gestió, el part o poc després de néixer. Era «l’oportunitat de poder parlar dels nostres fills i filles sense tabú, de poder donar-nos un lloc, de ser durant el temps compartit, a ulls de totes aquestes persones que en formem part, els pares i mares», tal com es va expressar en la lectura del manifest.
David Fernández, membre del col·lectiu Dol d’Estels, que havia organitzat la diada i que ofereix ajuda mútua entre els pares, explica que el dol que senten és «molt difícil d’entendre», tant per l’entorn com pels mateixos progenitors. «No acabes d’entendre com pot fer tant mal perdre una personeta que no has conegut i sobre la que no tens cap record», afirma. «Recordo el meu avi i el recordo amb amor, perquè el recordo viu, i a la meva filla no la puc recordar viva; ens falta una crossa», expressa Fernández. Es tracta d’un dolor «punyent».
«Reconèixer els nostres fills és un acte de respecte, de valenta i de pur amor», es reconeixia en el manifest. Dol d’Estels programa grups d’ajuda mútua (GAM) perquè les famílies que han viscut l’experiència es coneguin, s’escoltin, parlin; comparteixin i s’ajudin, «acompanyant-nos, agafant-nos de la mà quan algú no tenia força, acompanyant l’angoixa de nous embarassos, i de qui no en té i no n’ha pogut tenir». «Transitar el dol és un camí que perdurarà al llarg del temps» i «sovint és un túnel sense sortida» en què cada un «anem posant llum a la nostra foscor i fem brillar els nostres petits estels».
Per a Fernández, la jornada als jardins del Mas Miarnau va ser com una «festa de final de curs». «Quan vaig als GAM a parlar de la meva nena, és com una reunió de pares que compartim les nostres experiències i, aquí, és un dia festiu per recordar-la», comparteix.
«El dol, he après que és amor. És tot l’amor que voldries donar, però no pots. Tot aquest amor que no s’ha gastat roman a la cua de l’ull, al nus de la gola, i en aquell buit que tens al pit. El dol és, precisament, amor, que no té un lloc on anar, i aquest amor, aquest dol, passa per molts moments, èpoques amb més força i intensitat, altres amb més calma i més lluny, però sempre present, perquè els vincles establerts durant la gestació són vincles forts i estables que perduren en el temps passi el que passi», es reflexionava en el manifest.
La diada va acabar amb una enlairada de globus, en record dels fills i filles que els pares no tenien amb ells. Els seus «petits estels».