Diari Més

Cultura

L’havanera dedicada al camí més famós

El reusenc Pere Elías va compondre l’any 2005 l’'Havanera del Camí' que ja s’ha traduït a múltiples idiomes

Fotografia de Pere Elías, autor de l’'Havanera del Camí'.

Fotografia de Pere Elías, autor de l’'Havanera del Camí'.Tjerk van der Meulen

Miquel Llaberia

Creat:

Actualitzat:

La música sempre ha estat una gran companya de viatge. Tots podem recordar cançons que cantem o escoltem al cotxe, durant una excursió o de camí a la feina. Per tant, no és d’estranyar que s’hagi dedicat una havanera a un camí. I no un camí qualsevol, sinó el camí més conegut de la Península que any rere any suma una gran quantitat de viatgers; el Camí de Sant Jaume, més popularment conegut en castellà com a Camino de Santiago. «Jo ja era gran quan vaig pensar a escriure aquesta havanera, però vaig aprofitar per inspirar-me i parlar sobre quan tenia 10 anys i feia una entremaliada. Aleshores, m’escapava de la mare per anar fins a Salou, a veure el mar, que eren 10 quilòmetres d’anada i després de tornada», explica el reusenc Pere Elías.

Un hàbit que, més endavant, es va convertir en la seva afició de recórrer a peu quilòmetres i quilòmetres per tota Espanya i Portugal. Entre diverses rutes, s’hi suma al Camí de Sant Jaume la ruta fins a Finisterre o la Via de la Plata, entre d’altres. Finalment, les seves aventures recorrent el Camí de Sant Jaume i la seva experiència escrivint havaneres el van motivar a dedicar-li una obra amb aquesta famosa ruta. «El que passa és que no sabia com començar i, aleshores, el meu record de la infància escapant-me per anar fins a Salou a veure el mar em va acabar d’inspirar i ho vaig decidir fusionar. D’aquesta manera va néixer l’Havanera del Camí», comenta l’autor.

Una peça composta l’any 2005 que compta amb la música del compositor reusenc Josep Casanovas, que va morir als 95 anys el 2023. «La lletra de l’havanera està bé, però la música és superior i tot», reconeix Pere Elías. En els anys posteriors aquesta peça ha estat traduïda en múltiples idiomes com l’euskera, el francès, el portuguès, l’alemany, l’italià i l’anglès. A més, aquesta darrera traducció va anar a càrrec Joaquim Mallafrè, destacat traductor reusenc, professor de filologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili, distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 1998 i nomenat fill il·lustre de Reus el 2022, que va morir l’any 2024 als 82 anys. «El Joaquim i jo ens coneixíem personalment, havíem anat a la mateixa escola i era un gran filòleg», apunta Elías.

A partir d’aquí, Elías s’ha passat aquests darrers anys donant a conèixer la seva obra i aconseguint que diferents corals del país la interpretin. Entre aquestes hi ha corals de diversos indrets de l’estat com Xàbia, Irun, Alcoi o Vigo. «M’agradaria que un dia aquesta peça que vaig escriure s’interpretés aquí a Reus. Fins ara mai s’ha interpretat a la ciutat i em sorprèn», afegeix Elías. Per un altre costat, l’havanera escrita per Elías va acabar sent el motiu de creació d’un certamen de corals a Navarra: «Els vaig enviar l’havanera a l’Ajuntament de Zizur Nagusia i el seu departament de Cultura es va interessar moltíssim en la seva versió en euskera, que s’anomena Bideko habanera, i es van inspirar per fer un certamen biennal». En aquest concurs les corals participants estan obligades a interpretar la peça escrita per Pere Elías: «D’aquesta manera, amb els anys ja l’han cantat un munt de corals».

tracking