«El teatre el fem sempre ‘per a vosaltres’, no per a un públic en general»

Què es veurà divendres?

«Aquesta Flauta Màgica és una mostra del que, per a mi, és el record més profund del teatre català, el que jo vaig viure en la meva adolescència. És un exercici sentimental d’amor. La Flauta Màgica és màgia. Ja ho diu el nom, però també ho demostren els actors, el vestuari... Pretenem que la gent s’ho passi molt bé. Tot i que ara sembla que hagi de ser intel·lectual, la màxima ambició que ha de tenir un espectacle és entretenir els espectadors, i això és molt difícil. Per pensaments filosòfics, és millor llegir Immanuel Kant, que crec que té coses més interessants a dir que no pas jo. El que volem és arribar, des dels nostres cors, als vostres cors. La Flauta Màgica és un cant a la humanitat, a la bondat i a l’amor».

Hi ha gent que pot veure l’òpera com quelcom anacrònic.

«És una cosa completament contemporània. Estem parlant d’una obra mestra. És com La ronda de nit, de Rembrandt. O el David de Miquel Àngel: mai no passarà de moda; al contrari, podríem donar-hi moltes voltes. La Flauta Màgica sembla que estigués escrita ahir. Nosaltres la treballem en format de musical i cantada en català. Hi ha diàlegs, accions trepidants, un nivell literari extraordinari i connecta moltíssim amb el públic. És com si anessin a veure Cats».

El West End de Londres és extremadament popular.

«Sí, és com el West End de Londres, que en aquest cas és el Teatre Fortuny de Reus. Volem mantenir aquest esperit, ens interessa moltíssim. És l’esperit de la gent que ens ve a veure. La missió fonamental que té el teatre és aquesta. El cinema sempre et porta a una altra realitat íntima, però el teatre està fet allà mateix, en aquell moment, per a tu. El teatre el fem per a vosaltres, no per a un públic en general».

En què es diferencia la seva proposta?

«És molt propera, molt accessible, tocant a flor de pell. No fem l’òpera com a deïtats. L’orquestra és magnífica, els cantants són molt virtuosos, però no és la història d’uns déus que canten òpera. Volem que s’entengui tot el que passa. És una òpera molt humana, amb els nostres elements, sentiments, pensaments, manera de ser. Lluny de Déu, a prop de l’home».

Busquen reduir la distància entre escenari i públic.

«Tu estàs tocant els cantants, l’orquestra està incorporada a l’espectacle, i aquesta gent el que t’està oferint és la seva vida. És una òpera que va cap a tu. I és una comèdia. La Flauta Màgica és la quinta essència del que nosaltres fem amb l’òpera. Serà una experiència molt positiva. El que volem provocar és la vostra felicitat, que és el que volia fer Mozart. Si no, no hauria escrit una música tan accessible».

Accessible?

«Arriba al teu cor. L’espectacle és molt distès, però Mozart t’arriba al cor amb tot el que fa. La Flauta Màgica s’estrena en un teatre mentre els cambrers anaven venent cerveses i salsitxes. És lluny d’aquesta rigidesa que la gent sol atribuir a l’òpera. Ningú hauria d’anar-se’n del món sense escoltar Mozart, o veure el teatre de Shakespeare. Cada dia l’ésser humà està creant nous productes, però aquest punt de reflexió que et donen les obres universals clàssiques és molt important per al criteri».

Per què?

«Perquè forma part del que som ara. És l’explicació de què som i per què ho som. Si veiéssim un quadre abstracte i tots els altres també ho fossin no li donaríem el mateix valor, ni el mateix sentit, ni el mateix raonament. Nosaltres som la memòria. Estem formats de memòria, però no només de la nostra, sinó de la que es va transmetent a partir dels segles. És un plaer donar-li la mà a Mozart. Jo recordo la primera vegada que vaig sentir l’ària de la Reina de la Nit. No m’ho creia. Això hauria d’estar a l’abast de tota la gent perquè ens faria més humans, més nobles, més intel·ligents, més bondadosos, més humils».

Com és la feina de director d’escena?

«Hi ha moltes maneres i molt respectuoses d’abordar la feina. La meva consisteix a mirar d’esbrinar quina seria la millor manera que a tu t’agradaria veure l’obra. El teatre té un poder molt gran, que és que sempre és ara. Mires pel·lícules de fa 40 anys que semblaven obres d’art i continuen sent-ho, però es nota el pas del temps. La percepció com a espectadors possiblement és la més exigent de la història. Ens hem anat transformant. Estem immersos en un espectacle: els aparadors, els rètols lluminosos, els cotxes... Ens hem d’adaptar a la visió del nou espectador, però causant les mateixes sensacions que transmetia La Flauta Màgica fa 300 anys. El que intentem és arribar al teu cor».