Miró; hospitalari, generós i presumit

Els artistes són personatges únics. Gent amb una visió diferent d’allò que els envolta i, a més, són capaços de plasmar-ho en llocs on, prèviament, no hi havia res. Alguns d’ells, tenen la sort de transcendir i, fins i tot, ser recordats amb el pas del temps. No obstant això, Joan Miró ha anat més enllà, ja que, a part del seu reconeixement tant nacional com internacional, ha esdevingut un dels referents catalans més importants. 

Per recordar-lo, la tasca d’entitats com la Fundació Joan Miró és imprescindible que, amb motiu del seu 50è aniversari, la seva presidenta, Sara Puig, va visitar ahir El Círcol de Reus. «Celebrem una història d’èxit. Creiem que Joan Miró estaria molt content que la seva visió de crear una fundació pels ciutadans, destinada a tots aquells que visitessin Barcelona, hagi perdurat», va afirmar Puig.

Entre els diferents elogis que la presidenta de la fundació va dirigir a Miró n’hi va haver un que va quedar clar; generós. «Ell va fer diversos regals a la ciutat de Barcelona. Primer el mural a l’aeroport per donar la benvinguda als visitants que arribaven en avió, després el mosaic a la Rambla per aquells que arribaven per mar i després l’escultura monumental Dona i ocell, que està al Parc Miró, per donar la benvinguda als cotxes que arribaven a la ciutat», va explicar. 

Una sèrie de regals que defineixen un altre gran tret de Miró; hospitalari. En aquest sentit, Puig va destacar que, en certa manera, «es fa impossible oblidar-se de Joan Miró»: «És com si el tinguéssim dins les nostres venes encara. El seu caràcter mediterrani i la seva personalitat són molt catalanes, així que d’alguna manera tots ens podem acabar sentint identificats amb ell».

Relació amb Reus

Per un altre costat, la presidenta també va esmentar la profunda relació que Miró tenia amb Reus i el seu territori: «Per ell va ser molt important el Camp de Tarragona. Era de Barcelona, però estiuejava a Mont-roig del Camp, al conegut Mas Miró que actualment es pot visitar. I allí és on ell va decidir ser artista». «Arran d’una temporada que va passar allà per mala salut va estar pintant, desconnectant i, aleshores, va prendre la gran decisió en contra de la voluntat paterna», va afegir.

Pel que fa a Reus, en destaca la coneguda història de Miró amb la sastreria Queralt, negoci històric de la ciutat que va tancar l’any 2019 després de 110 anys d’història. «Visitava molt Reus. Li agradava molt la plaça Prim i venia a fer-se els vestits a la Casa Queralt». 

D’aquest fet traiem un tercer adjectiu sobre Miró; presumit. «Ell era molt presumit, li agradava sempre anar molt correcte allà on fos. Aleshores, admirava molt la manera artesanal en què Queralt tractava els materials i la seva precisió a l’hora de treballar», va comentar Sara Puig.

La relació entre Queralt i Miró va tenir lloc gràcies a un tercer actor; Joan Prats, barreter de Barcelona i íntim amic de l’artista. A més, més tard Prats va ser un dels que va ajudar en la creació de la fundació. «Pel que es veu, va ser un dia que un dels clients de Joan Prats va ser el Queralt i es va fixar que anava molt ben vestit. D’aquesta manera va començar la relació que, més tard, s’afegiria Miró», va apuntar la presidenta de la Fundació Joan Miró.