Les ombres de la lactància materna

Hi ha una frase que els pares normalment repeteixen fins a l’avorriment cada vegada que el seu petit descendent decideix dur a terme alguna malifeta: «ningú t’ensenya a ser pare». Una afirmació tan senzilla com vertadera, però que és més profunda fins i tot del que ens pensem. Fer de pare no és tan sols ajudar a discernir al vailet entre quines coses estan bé o quines estan malament o ajudar-lo a fer els deures de l’escola, que també, sinó que comença molt abans. Durant l’embaràs, el part i els primers mesos de vida del nounat, els pares han de fer front a situacions diverses que de vegades queden invisibilitzades o menyspreades. És el cas de la lactància materna, moment cabdal en el desenvolupament cognitiu i físic del nadó, però també pel benestar dels pares. Per aquest motiu, des de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) van posar ahir dijous 9 d’octubre el focus en aquesta temàtica, coincidint amb la Setmana Europea de la Lactància Materna, organitzant una xerrada que va comptar amb la participació de diverses professionals que treballen en el sector.

«Per molt que pensem que promocionem la lactància materna, segurament fem curt. Això es demostra en què per molt que hi hagi una incidència de la lactància materna alta durant els primers dies després del part, aquesta incidència cau en picat durant els primers quatre o sis mesos», va asseverar Míriam Leiva, llevadora a l’ASSIR de Reus, que considera que aquest fet és «un tema de salut pública». Segons va apuntar Verònica Gutiérrez, també llevadora a l’ASSIR de Reus, aquesta situació és provocada per factors com que la baixa per maternitat és de 16 setmanes en Espanya. Això dificulta garantir els sis mesos de lactància materna que recomana l’OMS pels seus múltiples beneficis pel nadó en, per exemple, la prevenció de l’aparició futura de diferents malalties o el seu desenvolupament cognitiu. «Les mares estan estressades i venen al grup d’alletament demanant ajuda per veure com ho poden fer. I aquest fet també és dolent, perquè els nervis fa que s’inhibeixin i dificulta que continuï la lactància materna», va afegir Gutiérrez.

Estàs bé?

En conseqüència, aquesta situació no tan sols suposa un perjudici pel nadó i el seu creixement, sinó també per la mare. La pediatra i membre de la Unitat de Neonatologia de l’HUSJR, Judith Ariño, va valorar que tot el procés de tenir un fill té «llums i ombres»: «Quan estàs passant per un embaràs és ja un procés amb llums i ombres. Està canviant el teu cos, estan canviant les teves emocions, t’estàs intentant preparar per viure un dels moments més durs i forts de la teva vida; el naixement del teu fill». Una situació que genera unes «expectatives», les quals Ariño va advertir que poden ser perilloses. «Penses en com serà el part, com alimentaràs el nadó, que marxaràs a casa i com serà l’habitació i podrem fer una escapada en família. Totes aquestes expectatives fan que, quan una cosa surt d’una manera que no esperes, et desmunti en un moment tot el castell que has creat. Això genera molta frustració i tristesa», va comentar.

Per aquest motiu, la pediatra va destacar la necessitat de fer una senzilla i crucial pregunta als pares; ‘estàs bé?’. «Ens centrem molt en el nadó, però gairebé mai li preguntem a la mare si està bé. Jo sempre els hi pregunto a les mares, i també als pares, si estan bé, perquè és important saber què els passa», va afirmar. Per tal d’aconseguir que aquesta mare estigui bé una de les coses que cal evitar és la presència de mites o pressions per part de l’entorn: «Hi ha molt de desconeixement i hi ha comentaris que només fan que carregar de culpabilitat i estrès a la mare. El que necessita és suport i una informació real i unificada d’un professional que no ho pinti com si tot fos bonic. Per exemple, la lactància pot ser molesta en un inici. Cal mirar per què ho és, però no significa que sigui culpa de la mare».