El dipòsit d'aigua de Domènech i Roura

Aigües de Reus ha dut a terme en els darrers mesos les obres de reparació del ‘dipòsit Vell’ d’aigua, una obra modernista projectada l’any 1929 i de gran valor patrimonial. Els treballs que s’han dut a terme han consistit en la reparació i conservació dels revestiments, tancaments i solera d’un espai que permet emmagatzemar fins a 12.000 metres cúbics d’aigua i forma part del sistema de dipòsit que garanteixen la continuïtat de subministrament d’aigua de la ciutat.

Una obra, però, que guarda molta història més enllà de la seva funcionalitat, ja que esdevé una de les peces modernistes menys conegudes de la ciutat. Començant per la seva autoria, que fins fa relativament poc s’acreditava a Pere Caselles, arquitecte reusenc. «Fent recerca a l’Arxiu vaig trobar un expedient en què hi havia el projecte original del dipòsit, i aquest està signat per l’arquitecte Pere Domènech Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner», afirma l’arquitecte Anton Pàmies.

Des de la dècada de 1910, Domènech Roura ajudava al seu pare en la feina com a arquitecte i, a través d’aquí, va agafar bona relació amb Pau Bartolí Barberà, contractista local. «L’Ajuntament va convocar un concurs per fer el dipòsit regulador de l’aigua de Reus, ja que l’escassetat d’aigua sempre ha estat un tema important aquí. Aleshores Pere Domènech i Pau Bartolí van decidir presentar-se junts amb la seva proposta i van guanyar el concurs el desembre de 1931», explica Pàmies. La proposta guanyadora es basava en una estructura feta amb pilars i paviment de formigó armat, per la coberta es va fer ús de la tècnica volta catalana, un sistema fet amb arcs de maons, i finalment es va cobrir amb mig metre de terra i gespa com a aïllant tèrmic. «Aquí, fins que no es va fer el transvasament de l’Ebre, arribava l’aigua de la mina i del pantà de Riudecanyes», afegeix l’arquitecte reusenc.

Per una altra banda, Pere Caselles, va ser arquitecte municipal de la ciutat fins a finals de l’any 1929, moment en què va ser substituït per Antoni Sardà Moltó, que va ser qui va assumir la supervisió general de les obres del dipòsit. El motiu pel qual popularment aquesta obra s’atribuïa fins fa poc a Caselles és desconegut, però Anton Pàmies teoritza que potser el fet que aquest hagués projectat els grups de filtratge de l’aigua de la Boca de la Mina va fer que es generés aquesta confusió.

Una visita única

El dipòsit Vell tornarà a entrar en funcionament en poc temps quan les obres es donin per enllestides finalment i, per tant, tornarà a quedar ple d’aigua. Per aquest motiu, i aprofitant el Reus Ocult que es va celebrar el passat cap de setmana del 4 i 5 d’octubre, uns quants afortunats van gaudir de l’ocasió de visitar aquest espai ubicat al carrer de la Bassa del bacallà número 4.