Aquest és el poble més pobre de Tarragona: té una renda mitjana anual de menys de 13.000 euros

Riba-roja d’Ebre és el municipi amb menor renda per habitant de la província de Tarragona. Amb poc més d’un miler de residents, aquesta població rural se situa també com la tercera més pobra de tot Catalunya, segons les dades més recents de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Encara que els seus ingressos han registrat un lleuger repunt del 2,9% respecte l’any anterior, la renda mitjana anual dels seus veïns amb prou feines arriba als 12.950 euros. Aquesta xifra queda lluny del Salari Mínim Interprofessional, que s’acosta als 16.000 euros l’any, i reflecteix les limitacions econòmiques d’un entorn que, tanmateix, manté una forta cohesió social i un vincle profund amb el seu territori.

L’economia local depèn en gran manera d’activitats tradicionals com l’agricultura a petita escala, la pesca fluvial i la producció d’energia hidroelèctrica. La central construïda als anys 60 va donar lloc a l’embassament que avui forma part essencial del paisatge i que també impulsa activitats recreatives com la pesca esportiva o el piragüisme, atraient visitants a la recerca de naturalesa.

Lluny de mostrar signes d’abandó, Riba-roja d’Ebre ha sabut reinventar-se amb iniciatives culturals i turístiques impulsades pels mateixos veïns. El nucli urbà està decorat amb murals artístics, i els senders que voregen el riu conviden a descobrir racons únics. Aquesta aposta per l’embelliment i la identitat local ha començat a atreure un turisme incipient però compromès amb la sostenibilitat.

Entre els seus principals atractius destaca l’ermita de Santa Magdalena de Berrús, una construcció del segle IX que va ser acuradament traslladada pedra a pedra abans que el pantà la cobrís. A aquesta joia patrimonial se sumen les ruïnes del castell medieval, l’església barroca de Sant Bartomeu i miradors naturals des dels quals contemplar el serpentejant Ebre.

Arribar a Riba-roja d’Ebre des de Tarragona és senzill, amb un recorregut amb cotxe d’una mica més d’una hora. Malgrat les xifres econòmiques, qui visita aquest poble s’emporta una impressió diferent: la d’un municipi que és ric en història, paisatge i sentit de pertinença.