POLICIAL
Tarragona és la segona província de Catalunya amb més desaparicions el 2025, 446
Espanya va registrar 25.000 denúncies per desaparicions l'any passat i el 95 % ja estan resoltes
Imatge d’arxiu d’una operació de recerca de la Policia Nacional.
Les forces de seguretat de l’Estat van investigar l’any passat 25.086 denúncies de desaparicions a Espanya, un 5 per cent menys que el 2024, i van resoldre nou de cada deu (95 %), la meitat d’elles en els primers tres dies després de la denúncia. En el cas de Catalunya es van presentar 3.564 denúncies, de les quals 2.459 en la demarcació de Barcelona; 446 a Tarragona; 393 en Girona; i 266 a Lleida.
Així es reflecteix a l’informe anual de persones desaparegudes que aquest dimarts han presentat la secretària d’Estat de Seguretat, Aina Calvo, i la directora del Centre Nacional de Persones Desaparegudes (CNDES), Pilar Muniesa, a familiars de víctimes i a associacions i a representants de les diferents policies i de les forces armades.
El total de denúncies correspon a 16.024 persones (un 1,1 per cent menys que el 2024). I és que en un percentatge significatiu, sobretot en el cas dels menors, una persona acumula diverses denúncies per desaparició.
De fet, del total de persones en 11.461 casos es va denunciar un sol episodi de desaparició, mentre que la resta -4.563- eren reincidents, amb una mitjana de tres denúncies per persona, si bé aquest índex de repetició s’eleva entre els adolescents.
Precisament, les denúncies que van afectar a menors d’entre 13 i 17 anys representen el 59,1 per cent del total (gairebé 6 de cada 10).
En el cas de Tarragona, aquesta és la segona província de Catalunya amb més denúncies. De les 446, 278 van ser per homes desapareguts (58 de menors) i 178 dones (79 de menors).
Perfil del desaparegut
El perfil de les persones desaparegudes el 2025 és el d’un home (63 per cent), major d’edat (el 51,3 %) i de nacionalitat espanyola (62,4 %).
Però si s’atén el nombre total de denúncies de desaparició, les 25.086, un 61,4 % correspon a persones menorss d’edat, mentre que un 38,6 % són més grans. Continua prevalent el sexe maculí (58,3 %) respecte al femení (41,7 %).
Entre les persones estrangeres, el Marroc és la primera nacionalitat amb més nombre de desaparicions, seguida d’Algèria, Colòmbia i Romania.
Per comunitats autònomes, les que van presentar un major nombre de casos de persones desaparegudes el 2025 són Madrid (3.874), Catalunya (3.564), Andalusia (3.333), les Canàries (3.304) i Comunitat Valenciana (2.635).
Atenent la província de desaparició, destaquen Madrid (3.874), Barcelona (2.459), Las Palmas (2.238), València (1.395) i Santa Cruz de Tenerife (1.066).
Així mateix, l’any passat es van registrar un total de 114 denúncies de desaparició ocorregudes fora del territori nacional. Els països amb més nombre de casos van ser França (19), Alemanya (15), el Regne Unit (11) i el Brasil (6). El 67,5 % de les denúncies corresponen a homes.
Des que es tenen registres, existeixen un total de 1.162 denúncies d’aquesta casuística, amb el 87,1 % d’esclariment.
El total de denúncies comptabilitzades des que es disposa de registres ascendeix a 346.870, amb una taxa de resolució del 95,7 per cent. El nombre de denúncies actives és de 6.874, el que suposa un increment del 2,3 per cent sobre el nombre que constava el 2024.
Totes les denúncies actives estan associades a un assenyalament policial per desaparició compartit amb tots els països de l’espai Schengen.
Estatut de la persona dessemblant
D’altra banda, la número dos d’Interior s’ha compromès a treballar en favor d’un estatut de la persona desapareguda, una reivindicació «legítima i històrica» de les associacions.
Calb ha precisat que serà necessari començar a caminar aquest camí, que «no serà fàcil» i que haurà d’abordar-se en l’àmbit parlamentari.