Tarragona, un dels epicentres de les tempestes extremes a Espanya: els experts esbrinen el per què

Durant aquests darrers dies, la DANA Alice ha descarregat pluja torrencial sobre l’arc mediterrani, provocant grans inundacions. Encara que València i Múrcia van viure moments crítics, va ser a Tarragona, concretament a les Terres de l’Ebre, on els efectes van resultar més devastadors. Allà els barrancs es van desbordar, els carrers es van convertir en rius i diverses poblacions van quedar aïllades sota capes de fang.

La demarcació de Tarragona, per la seva posició al Mediterrani, la seva topografia i les condicions atmosfèriques que conflueixen a la tardor, figura amb freqüència entre els territoris més colpejats per tempestes extremes a Espanya. Una de les raons clau és l’orografia costanera i prelitoral que envolta Tarragona.

Les muntanyes properes actuen com a barrera al pas de masses d’aire càlid i humit provinents del Mediterrani, obligant-les a ascendir ràpidament. Aquest ascens afavoreix la formació de nuclis convectius intensos i la regeneració de tempestes estacionàries, capaces de descarregar grans quantitats de pluja en espai reduït.

Una altra causa decisiva és la temperatura del mar Mediterrani, que en els darrers anys està registrant anomalies tèrmiques superiors a l’habitual. Quan el mar és més càlid, la seva capacitat d’evaporació s’incrementa, aportant a l’aire circumdant més humitat disponible. Aquesta «gasolina» extra fa que, en condicions d’inestabilitat, les pluges siguin molt més eficients i intenses.

Al seu torn, la configuració atmosfèrica juga un paper determinant. A la tardor, la formació de tàlvegs freds en altura o bosses d’aire fred aïllades interactua amb l’aire càlid del mar i amb corrents de vent que transporten humitat. La direcció i estabilitat d’aquests vents en capes baixes poden concentrar la precipitació sobre una franja estreta, i aquesta concentració afavoreix que zones com Tarragona suportin tempestes més severes.

A més, la combinació de sòl urbanitzat i barrancs amb pendents accentuats contribueix que l’aigua no s’absorbeixi ràpidament. En moltes parts del territori tarragoní, el segellament del terreny i la disposició de les xarxes de drenatge poden agreujar inundacions locals, així que quan arriba el pic de precipitació ja hi ha poc marge per evacuar l’excés d’aigua.

Finalment, el canvi climàtic actua com un amplificador. Els factors climàtics clàssics (orografia, humitat, vents) romanen, però ara estan sobrecarregats per més energia tèrmica al sistema atmosfèric. Això incrementa la freqüència i intensitat de tempestes que es regeneren, que «s’ancoren» en un punt i descarreguen sense moure’s. Aquesta combinació converteix Tarragona, més que moltes altres zones, en una regió propícia per a tempestes extremes.