Aquesta nit s'endarreriran els rellotges: serà l'últim canvi d'hora?

Aquesta matinada, a les tres en punt, es farà el tradicional canvi d'hora i els rellotges s'endarreriran per adaptar-se a l'horari d'hivern. Aquest podria ser l'últim ajust, després que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagi reobert el debat sobre la continuïtat de la pràctica a la Unió Europea. 

Tot i que el 2018 el 80% dels europeus van donar suport a la mesura, la qüestió va quedar encallada per la manca d'acord sobre quin horari mantenir permanentment i per la covid. Les veus detractores han negat que l'acció impliqui un estalvi energètic, el principal argument que la justifica. 

Alhora, el món científic ha alertat dels perjudicis per la salut, amb trastorns del son, o un augment del risc de patir afeccions del cor, ictus o obesitat. Aquest diumenge 26 d’octubre, els rellotges es tornaran a endarrerir una hora per adaptar-se a l'horari d'hivern. Aquesta pràctica, que es repeteix dues vegades a l'any des de fa més de 40 anys, torna a estar en qüestió.

Dilluns passat, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va reobrir el debat a la Unió Europea per eliminar el canvi d’hora definitivament.

El canvi d’hora es va implementar originalment amb la intenció d’optimitzar l’ús de la llum solar i aconseguir estalvis energètics. No obstant això, els experts ja fa temps que qüestionen els suposats beneficis d’aquesta mesura. Aquesta setmana, Marta Junqué, directora de Time Use Initiative, va afirmar en una entrevista amb l'ACN, que aquests beneficis són pràcticament inexistents en l'actualitat, gràcies a l'eficiència energètica dels sistemes actuals.

A més, els experts han alertat que els efectes sobre la salut són cada cop més preocupants. El canvi d’hora provoca trastorns del son, un augment de l’estrès, i fins i tot un major risc de patir malalties cardiovasculars, ictus i altres problemes de salut com l'obesitat. Aquests efectes impacten especialment en grups vulnerables com infants, persones grans i aquelles amb malalties cròniques.

Alhora, han assegurat que també es registra un augment d’accidents de trànsit immediatament després de cada canvi d’hora.

Horari d'hivern o d'estiu?

El 2018, la Comissió Europea va realitzar una consulta pública que va obtenir una resposta massiva: més de cinc milions de ciutadans van participar, i més del 80% es van mostrar a favor de suprimir el canvi d’hora.

En resposta a aquest desig popular, la Comissió Europea va proposar posar fi a la pràctica el 2019, però la mesura va quedar estancada a causa de la falta d’acord entre els estats membres sobre quin horari mantenir permanentment. La pandèmia de la covid també va contribuir a endarrerir la decisió. Ara, la proposta espanyola per acabar amb aquesta pràctica el 2026 ha reactivat la discussió.

Tanmateix, persisteix el dilema sobre quin horari s’hauria de mantenir: el d'estiu o el d'hivern. Diversos experts, incloent-hi Junqué, han apostat pel manteniment de l'horari d'hivern, ja que «és el més natural i el que millor s'adapta al cicle de la llum solar».

D'altra banda, l'Estat també haurà d'abordar una qüestió geogràfica, ja que malgrat trobar-se en el meridià de Greenwich, segueix un horari que correspondria a la regió de l'Europa central. Alguns experts han argumentat que, a banda de suprimir el canvi d’hora, Espanya hauria de realitzar un ajust per situar-se en el mateix fus horari que el Regne Unit o les Illes Canàries.

Si la proposta de Sánchez es materialitza, el 2026 serà l'any en què es realitzarà l’últim canvi d’hora a Europa, acabant així amb una pràctica que, malgrat els seus orígens pràctics, sembla que cada cop té menys suports, tant en l'àmbit polític com social.

En aquest context, la decisió final no només afectarà la gestió de l'energia, sinó també el benestar de milions de ciutadans europeus, amb implicacions importants en la salut pública i la productivitat.