Deposeu les armes i sereu salvats!

La Tercera Guerra Carlina va tenir lloc entre el 1872 i el 1876. El pretendent Carles VII va cridar a la revolta. Aquesta va ser escoltada a Catalunya i a altres llocs. Es van crear dos fronts: els carlins que defensaven Carles VII i els governs d’Amadeu I, de la I República i d’Alfons XII.

Els carlins demanaven contribucions a les poblacions del Camp. Vilabella és una població molt citada en la premsa. Un dels enfrontaments més importants va tenir lloc al molí del Mig el 18 de maig de 1874. Va ser considerada la segona acció més brillant i sagnant que va tenir lloc a Catalunya. El combat va aparèixer il·lustrat al número 15 del setmanari El Bazar.

El 1872 un mosso portava un carro des de Valls a Vilabella. En ser registrada la càrrega es van trobar en un sac de segó tres carabines, fet pel qual va ser detingut i portat a les presons nacionals per un piquet.

El dia 15 de maig de 1872 els voluntaris de Vilabella van ser sorpresos durant la processó de Sant Isidre per una partida de 500 a 600 homes dirigida per Quico i els germans Cadiraires. Els voluntaris es van fer forts al campanar. Els carlistes van obligar les famílies a cremar la porta i a passar davant d’ells. Els voluntaris es van rendir i van entregar les armes.

Aquell mateix any es va dir que va sortir de Tarragona un personatge que s’havia mantingut ocult a la ciutat. Algunes fonts parlen del general Sans, altres d’un antic coronel de les files de Carles i altres del capitost Tristany. Aquest es va dirigir cap a Vilabella on l’esperava una força de 800 a 1000 conjurats. Altres fonts parlen de 1200 o 2000 efectius.

El 1872 les visites de carlins per la població van ser nombroses. Hi van passar partides comandades pel capitost Ventosa, Quico i Tristany. Un grup de 800 carlins comandats per Paxel es va trobar amb la columna de Ballester.

El febrer de 1873 la facció de Quico va ser dispersada per Guerra als boscos de Vilabella. Després de l’atac Guerra va tenir notícia que 14 individus es trobaven dintre la vila. La columna va matar a un carlista i els altres es van escapar. Un jove liberal de Bràfim també va resultar ferit.

Durant el mes de març va ser afusellat un personatge de l’Alcaldia de Vilabella per les seves idees liberals. Van ser acusats els carlistes de Quico. Després d’aconseguir una contribució i proveir-se de racions, va continuar la seva marxa cap als pobles propers.

El novembre de 1873 la partida de Mora i de Quico va ser atrapada pel batalló Fijo de Ceuta. Gràcies a les confidències que es van rebre van aconseguir fugir. El Govern va estar molt satisfet amb les forces de Salamanca. Es van recollir vàries armes, mantes i boines. Posteriorment, es va informar que van morir 17 carlistes, 10 van ser enterrats a Vilabella i set a Salomó.

El 1873 va passar per Vilabella la partida de Tallada, la de Quico, la de Cargol, la de Miret, la de Cercós i la de Vallès. A finals d’any la facció de Mora va ser interceptada pel Fijo de Ceuta. Hi va haver quatre carlins morts, diversos ferits i dos presoners.

L’abril de 1874 l’estanquer de Vilabella havia renunciat a l’estanc amb motiu de la pressió que sofria dels carlistes i del govern, respecte a la venda de segells de Carles. Va ser obligat pel capitost Miret a rebre i satisfer l’import de 300 d’aquests segells.

Com s’ha dit l’acció més determinant d’aquest conflicte va ser la del molí del Mig que va tenir lloc el 18 de maig de 1874. Aquest enfrontament va durar quatre hores. Els carlistes van perdre 60 homes i l’exèrcit federal va lamentar set morts i 30 ferits. També es van donar molts presoners.

En la lluita hi van prendre partit els Cazadores de Reus, quatre companyies d’Arapiles, dos peces d’artilleria i una secció de cavalleria. El nombre de les faccions era de 900. Entre els carlins hi havia les partides dels capellans de Flix i Prades, i dels capitostos Bravo, Pino, Coloma, Mora i Josepet. Aquestes sumaven uns 1900 homes.

Els carlins van ser acorralats i es van rendir. Però més d’un miler de camarades van arribar i van tornar a agafar les armes. Va tenir lloc un combat cos a cos fins que el coronel Lience va disposar que dues companyies d’Arapiles amb les dues peces d’artilleria travessessin el pont. Es van disparar 45 tirs en 30 minuts. Els carlistes es van retirar i els governamentals van tornar a Vilabella.

El 1874 van passar per la vila capitostos com Panxeta, Chinchón i Tristany. A finals d’any la ronda de Vilabella va capturar al comandant carlista de Santes Creus, qui va rebre una descàrrega que va posar fi a la seva vida.

A finals del conflicte, alguns veïns de Vilabella van aconseguir que s’indultés a 15 carlistes. Ja no existia la pressió que els capitostos aplicaven per evitar desercions. Sis carlistes es van presentar amb el seu armament a Vilabella per ser indultats. Entre ells hi havia el capitost Elias.

Vilabella i el riu Gaià van ser una cruïlla important en el transcurs de la Tercera Guerra Carlina. Moltes partides van passar per aquesta zona. El combat que va tenir lloc al molí del Mig es conserva ben viu en la memòria popular.